Fa uns dies remenava la premsa i vaig anar a topar amb una notícia que parlava del moviment 4B. Com a termes relacionats hi apareixien els mots coreans bihon, bichulsan, biyeonae i bisekseu. Després d’investigar-ho vaig assabentar-me que són paraules articulades en negatiu per mitjà del prefix bi-, “no”. Sort que ningú va llegir-me les idees, perquè m’hauria caigut la cara de vergonya: jo estava convençut que devien ser els noms de nous personatges Pokémon.
La cosa tenia més suc del que a mi m’havia semblat. El fenomen troba els seus orígens a Corea del Sud, i va de dir no al matrimoni (bihon), a la maternitat (bichulsan), a tenir cites (biyeonae) i al sexe (bisekseu), tot en relació amb els individus XY. A primera vista pot sorprendre aquesta reacció en una societat la qual a Occident ens mirem com a exemple de modernitat –bressol d’avenços tecnològics i de músics somrients de K-pop d’aquells que fan tanta ràbia–, i que potser ho és respecte del veí del nord però no tant com ens pensem. Nota1: estrangular el pròxim cantant de pop coreà que trobi pel carrer. Hi ha fonts que vinculen la resposta a unes xifres exorbitants de maltractaments domèstics o abús sexual a la feina, al país asiàtic. Aquest és, molt grosso modo, l’indecent panorama. En el cas dels Estats Units, amb l’arribada al poder de Donald Trump fa mesos, l’onada va estendre’s pel país, i a banda de propugnar els quatre principis ja esmentats, moltes dones i noies s’han afaitat el cap i han deixat de maquillar-se com a mesura per resultar poc atractives als mascles. Nota2: com molen les ties i els tios sense cosmètics i amb la closca –i altres– rasurada. En fi, és inevitable que el personal estigui tan emprenyat, també a Espanya, on les dades mostren que a la pràctica la majoria de condemnats per violència sexual o de gènere són barons. Irrefutable. Ara bé, d’aquí a dir que tots som potencials maltractadors i abusadors, com fa algú, és una bestiesa. I és que si la història es redueix al tema testicular, un home que se sent senyora, amb qui s’excedirà? Un bisexual forçarà un paio? I una dona trans, de qui? Hòsties, tu, quin estrès: acaba d’explotar-me un dels tres testicles culpables de la meva fogositat innata.
A propòsit de l’inevitable violador que els senyoros duem a dins em remeto a veus que recomanen no deixar mai sols pares o avis banyant un nadó, que ja se sap. I dona, no sé, diria que hem perdut la perspectiva: igual que no m’agrada allò tan matxirulo de temps no tan pretèrits de “totes histèriques” –està demostrat que la incidència de desordres mentals és més alta entre dones, la qual cosa no implica que totes en pateixin–, “tots follanens” em toca una mica els dos ous que em queden.