Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Marià Cerqueda

Marià Cerqueda

Badaire

 

 

Per totes les carreteres




A principi de mes, aquí, a cal BonDia, en Robert Lizarte ens feia cinc cèntims de la llegenda que envolta l’oratori d’Encamp. Segons explicava el campaner i divulgador, una tempesta molt terrible va enxampar tres encampadans al ras i, morts de por com estaven, es van encomanar a la Mare de Déu perquè res no els passés. Com que van arribar sans i estalvis i en senyal d’agraïment, però també per fer memòria, van complir amb la promesa i van bastir aquest bonic oratori, de recomanable visita. Unes circumstàncies similars envolten la construcció de Sant Antoni del Tossal, potser l’ermita més ben ubicada als voltants de la Seu d’Urgell. La història, també amb un polsim de caràcter llegendari, ens presenta en Antoni Sescases tornant de fer fortuna a Amèrica. Una gran tempesta a alta mar li va fer témer per la seva vida. Natural de la zona com era, i per tant de secà, va demanar ajuda a Sant Antoni tot prometent que li consagraria una església si se’n sortia. En l’actualitat, aquesta mostra del modernisme arquitectònic es panseix a bon ritme, malgrat haver estat declarada Bé cultural d’interès local.
A hores d’ara desconec si el canvi climàtic comportarà que ens tornem a encomanar  als sants, vistes les terribles prediccions que ens deparen els científics. En tot cas, no tinc cap constància que, per exemple, algú hagi promès a Sant Vicenç d’ajudar en la reconstrucció de la seva església, a Enclar, en cas de sortir-se’n de la pandèmia. Clar que, si hi pensem, Sant Vicenç ja no és ni de bon tros tan popular com abans. Un gran nombre de sants s’han quedat sense feligresos que vulguin batejar els seus fills amb els seus noms i també s’ha deixat de demanar-los ajuda en situacions complicades. De fet, fins i tot els més nostrats, tal com ens recorda la dita, Joans, Joseps, Antonios i ases n’hi ha per totes les cases, han perdut embranzida. Una circumstància que comparteixen amb els ases, donat que en els nostres dies es fa difícil de trobar-ne. S’han convertit en animals, aparentment, escassos.
Arribats a aquest punt, podria donar l’article per tancat. El lector jutjarà si me n’he sortit, en l’intent de lligar les llegendes de l’oratori d’Encamp i l’ermita de Sant Antoni del Tossal, amb la pèrdua de vigència del santoral i la teòrica desaparició dels ases a les cases. Però em queden encara unes línies i per tant, per tal de ser políticament correcte, adaptaré la coneguda dita als signes dels temps. En aquesta transcripció, del tot lliure i un xic influïda pel fet d’estar publicada a Andorra, podríem dir que de Meritxells, Canòlics, Antònies i someres, n’hi ha per totes les carreteres. Deixi’m doncs aprofitar la columna per a reivindicar el terme somera, ja que en un passat no gaire recent eren tant o més abundants que els ases. I és que, com deia abans i és prou evident, avui en dia es fa molt difícil trobar ases per totes les cases i, no cal dir-ho, someres per totes les carreteres.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic