Què fas entrant amb bermudes al Consell General? Qui t’has cregut que ets? Què et penses que és aquesta cambra, un passeig marítim? No. És un lloc respectable on tothom ha d’anar acord amb la important empresa que es duu a terme aquí dins. Què pensaran els francesos si s’assabenten de com deixem entrar els visitants –i periodistes– a la nostra sagrada sala, on es representen els principis més bàsics i elementals de la democràcia atenenca? Ni parlar-ne, aquí no entres amb sandàlies –per molt que ho fessin els grecs–, dominguero. Això és el que des del Consell, dit d’una manera més institucional, han establert als mitjans i eventuals que pretenguin entrar a l’hemicicle. Realment ho entenc. Crec que tots, qui més qui menys, som conscients que, depèn del lloc on ens trobem, hi ha indumentàries més apropiades que altres. No he anat a gaires bodes, però no n’he anat a cap disfressat de mariachi, per exemple. I no perquè no m’agradin els mariachis, sinó perquè no toca (llevat que sigui una boda mexicana, llavors sí, és clar). Això, crec, ho entenem tots. Per tant, el fet que s’instauri una normativa estilística per entrar al Consell General, o a qualsevol lloc, no em sembla tan escabellat. M’ho semblaria si instessin –o obliguessin– a vestir, per exemple, amb americana, corbata i sabates de xarol, però, com que no és el cas, no em sembla tan exagerat. Mantenir cert grau de decència penso que és estrictament pertinent si pretenem viure en una societat decent –signifiqui el que signifiqui societat decent–. Tot i que, d’altra banda, entenc la contrarietat o, inclús, l’ofensa que poden sentir certes persones en llegir la nova normativa. Per què, si sempre he fet res d’una manera determinada, ara ho he de canviar? Aquesta pregunta és perfectament extrapolable, però avui no toca extrapolar. Ja hi haurà temps.
