Bona pregunta, oi? Intentaré respondre a la qüestió d’una manera clara i directa: sí, tothom té dret a opinar. Ara bé, per entendre o donar resposta a qualsevol interrogant penso que és estrictament pertinent entendre de què estem parlant, així que definim els dos conceptes clau que se’ns plantegen. D’una banda tenim la paraula dret, que com ja deuen saber s’utilitza de manera indiscriminada sempre que es pot... Però bé, realment “un dret és tot allò que la llei vigent estableix a favor de la persona”, diu el Diec2, i, segons l’article 12 de la nostra Constitució, i pel que fa a l’altre mot, tenim reconeguda la nostra llibertat d’expressió. Així que, des d’un punt de vista institucional, podem dir que sí, efectivament tothom té dret a opinar.
Ara bé, què faríem en aquesta vida sense els peròs? Perquè deixant de banda el que un diccionari i un escrit del 1993 puguin dir, per molt respectables que siguin els seus textos, la realitat quotidiana ens demostra un fet diferent, i és una conclusió radicalment contrària a l’anterior. “No, no tothom té dret a opinar”, diuen les veus a peu de carrer. Tot i que, si m’ho pregunten a mi, els diré que tampoc considero aquesta afirmació negativa com a correcta, ja que li falta un ingredient. Aquest és el respecte, així que sí, tothom té dret a opinar, però no totes les opinions són respectables. Ni molt menys.
Però qui determina que són respectables o no? Doncs cadascú, és clar. Ara bé, qui decideix que el criteri de la persona que opina respecte a l’opinió d’una altra és correcte? Aquí ja es comença a complicar la història... És realment complicat. El que està clar és que la raó de ser de l’home és la dialèctica, i és gràcies a ella que hem evolucionat. Si no hi ha oposició significa que tot està bé, i si tot està bé no hi ha evolució. No obstant això, respectar l’opinió d’un imbècil és una àrdua tasca... Ara bé, qui ho és i qui no? Bé, això depèn de l’imbècil que opini. En aquest cas, és servidor.
