Tots diuen haver guanyat les eleccions

Habitualment els partits polítics (tots!) ens volen fer combregar amb rodes de molí després d’unes eleccions. Aquesta vegada no ha estat una excepció i s’han apressat de nou a reaccionar en la mateixa direcció: tots s’erigeixen com a guanyadors, com si l’elector no fos capaç de treure les seves pròpies lliçons dels resultats. Segurament els flamants caps de campanya als quals recorren en moments cabdals com aquests els recomanen adoptar aquesta actitud triomfalista. Ja no passa com abans, quan si es perdien uns comicis es tenia la humilitat d’acceptar-ho. Ara, però, el que mana és la imatge, i com se sap, res millor per a la imatge que proclamar-se victoriosos. Més d’un líder polític oblida en aquests moments que el que cal és ser honest –alguns fins i tot es deuen creure el que diuen– i s’esforcen a canviar la trista realitat. Els primers que s’han declarat guanyadors han estat els demòcrates, que barallats com estan a Escaldes-Engordany, han perdut un dels seus feus els últims anys. Més enllà que aconsegueixin de nou governar en altres quatre parròquies (que no és poc) tampoc és per llançar coets, sobretot tenint en compte que ara necessiten més que mai aliar-se amb els antics enemics, els liberals. El PS ha assolit un triomf pels pèls a la parròquia escaldenca (només per 10 vots) però uns resultats més aviat modestos a la resta de parròquies, si es té en compte que es preconitza insistentment com la majoria alternativa a nivell nacional. Per la seva banda, Terceravia es fa visible a dures penes més enllà de Sant Julià. Conclusió: potser tots els partits haurien de dir que han perdut. Almenys així els polítics guanyarien en credibilitat.