Un any més marxo a l’estiu de voluntària amb una ONG del país. Enguany nova destinació: Uganda. I per tant també nova ONG: Daktari, l’associació andorrana de cooperació veterinària a l’Àfrica de l’Est. Des del 2013 tenen com a objectiu millorar la salut de les comunitats rurals del sud-oest ugandès mitjançant tasques veterinàries sobre el terreny, la formació dels veterinaris i dels ramaders locals i la millora de l’accés a l’aigua. Projectes duts a terme per un equip de veterinaris andorrans i espanyols que han establert al llarg dels anys un estret vincle de convivència amb els ramaders locals.

I encara més engrescadora és la iniciativa que engegarem el proper mes de juliol amb el projecte educatiu en conservació ambiental que té com a objectiu principal la sensibilització dels escolars de la zona en qüestions sanitàries i mediambientals. Daktari s’encarregarà del projecte en col·laboració amb la contrapart local, l’organització Mgahinga Community Development Organisation (MCDO). Durant un mes els escolars inscrits en una petita escola de Kisoro tractaran temes de conservació mediambiental com a preocupació universal per produir canvis en les seves conductes respecte al medi que els envolta.

Una de les idees essencials de Maria Montessori quant al medi natural és que els nens haurien de ser els guardians del planeta i que per tant caldria que aprenguessin a preservar per al futur tant llocs llunyans com ara els boscos tropicals i les glaceres com els racons de natura de la seva ciutat. Caldria fer-ho insistint en el fet que cal tractar tots els éssers vius amb cura perquè la nostra pròpia existència depèn del fràgil equilibri que existeix en el si de la natura.

Pel que fa als escolars andorrans, està previst dur a terme el curs vinent un programa d’intercanvi cultural amb els alumnes de l’escola de Kisoro per tal que prenguin consciència de les des­igualtats i aprenguin valors de solidaritat i de justícia social. Es tracta doncs de promoure l’apropament d’ambdues realitats viscudes en primera persona per mitjà de l’intercanvi d’informació entre els mateixos escolars. El programa pretén reforçar la idea d’una construcció col·lectiva fent que els joves s’identifiquin amb altres joves provinents d’horitzons diferents i que reflexionin sobre les qüestions que els afecten directament essent conscients de la universalitat dels problemes que afecten la humanitat. Es tracta doncs de conscienciar la joventut que la seva conducta com a individus té realment una repercussió a escala mundial.

Basant-me de nou en l’esperit Montessori, voldria emfatitzar el fet que la humanitat sencera forma part d’una sola i mateixa família humana i els punts en comú entre nosaltres són més nombrosos que les nostres divergències. En comptes de tenir por d’aquestes diferències, hauríem d’aprendre a comprendre i a apreciar la riquesa i la diversitat cultural que caracteritza a cadascú. En matèria d’educació, l’objectiu prioritari és fer dels nostres infants membres complets de la família humana. Sens dubte els escolars són les generacions futures del nostre planeta i és convenient que descobreixin les diverses cultures i s’hi interessin per evitar que apareguin prejudicis. És essencial que siguin capaços de comprendre i d’apreciar el món sempre des del respecte mutu entre els pobles. Aquest aprenentatge és possible quan els donem l’ocasió de posar les coses en pràctica, d’aplicar-les al món real i de ser capaços de resoldre els problemes de forma pacífica mitjançant el diàleg intercultural. És més que mai crucial promoure i difondre els valors, les actituds i els comportaments propicis al diàleg, a la no-violència i a l’apropament de les cultures, conforme als principis de la declaració universal de la Unesco sobre la diversitat cultural.

De fet, la nostra tasca com a voluntaris internacionals és precisament aquesta, establir una empatia amb els nens i les seves famílies per tal de transmetre els valors de respecte envers el medi ambient i de convivència entre els pobles. No es tracta de realitzar grans accions sinó simplement de ser capaços d’identificar-nos amb la comunitat amb la qual ens relacionem, comprenent les seves emocions i els seus sentiments, i poder dur a terme així petites accions que de ben segur seran ben rebudes i originaran canvis positius per a tota la família humana.