Tots junts som Andorra

Després de llegir l’article del passat 3 d’abril, sobre els prejudicis dels escolars contra els portuguesos o més concretament contra la seva llengua, m’agradaria fer un parell de reflexions. Personalment, crec que la qüestió va més enllà del fet que no agradi un idioma pel simple fet de no ser el teu, situació ja per si mateixa greu. Crec que aquesta qüestió és molt més profunda, i és que ens està donant senyals d’un problema que hem d’intentar erradicar entre tots.

Que nens que són educats per poder viure el dia de demà en societat, amb el respecte a l’altre com a base principal d’aquesta vida social, ja tinguin prejudicis contra una llengua i/o una cultura és un problema. És una funció de tots –els professors a l’escola, la família a casa i el seu entorn en general– demostrar a aquesta canalla que no només no s’han de tenir sinó que, a més, hem de lluitar perquè deixin d’existir. I aquesta feina ha de ser diària i de les dues parts. És clar que ha d’existir una integració per part del que arriba al país, però els que ja hi som també hem de saber integrar i m’agradaria posar com a clar exemple Andorra.

Un país on una gran part dels seus habitants són immigrants o els seus fills que s’estimen aquesta terra i volen treballar per tirar-la endavant. Uns immigrants que, en la gran majoria, estan molt integrats i volen el mateix que tots els habitants d’Andorra: tirar-la endavant i fer un país més modern, accessible i més just socialment parlant.

És cert, i no ho puc deixar passar, que encara hi ha algun problema d’acceptació per part d’alguns, que, afortunadament, són una minoria i cada dia menys. Una de les informacions que mostra que és totalment possible una acceptació total és el fet que la gran majoria de fills d’immigrants són andorrans i participen activament en la vida social del seu país.

El gran nombre d’associacions de les diferents cultures i la seva bona acceptació és un altre exemple d’una bona convivència entre tots, que no deixem de ser persones que volem ser feliços i viure en una societat justa per a tothom, siguis qui siguis i vinguis d’on vinguis.

Però no tot és just i sí que hi ha coses que haurien de canviar. Començant pels nostres polítics i les lleis del nostre país, que podrien afavorir encara més aquesta integració. Lleis com la doble nacionalitat o la que permetria als residents votar a les eleccions comunals són exemples clars de canvis que permetrien una millor integració dels nostres residents. Sense oblidar la reducció dels anys per obtenir la nacionalitat andorrana, que, en la nostra societat actual, és necessària i urgent per demostrar que som un país que acollim els nostres immigrants com es mereixen, com a habitants sense cap tipus de diferència, que és el que són i el que mereixen perquè volen el mateix que nosaltres: fer gran Andorra.