Us he de confessar que sento una certa afinitat per l’espècie homo sapiens neanderthalensis. Alguns es deixen el sapiens en la seva nomenclatura oficial, però prefereixo posar-l’hi com un reconeixement per una gent que, com nosaltres, ha estat capaç de viure en la majoria dels tipus de terreny d’aquest planeta, fabricar eines i armes, subvenir a les necessitats de la família i sobreviure durant un període de temps prou llarg. Fins i tot el seu nom m’agrada: ve del nom de la vall del riu Neander on es van identificar els seus fòssils per primera vegada. Aquest prové del nom del descobridor de la vall. Aquest senyor es deia Neumann, que en alemany significa literalment home nou. Ara bé, la història no ens diu quina va ser la raó per la qual es va conservar la forma grega, en què neos vol dir nou, i andros vol dir home.

Aquesta setmana, el nostre estimat senyor Trump me’ls va recordar. Sens dubte ho va fer sense voler, quan va emetre la seva sèrie de tweets en què engegava unes congressistes americanes a “tornar a casa, al seu país”. No vull entrar aquí a qualificar aquestes frases ben poc respectuoses de les dones, de les persones de color, i també dels càrrecs democràticament elegits del seu país. Al contrari, vull aprofitar aquesta avinentesa per recordar que, si ho mirem sobre una escala de temps prou llarg, la majoria de les persones de la Terra provenim d’altres regions del planeta, lluny del lloc en què la nostra família viu actualment.

Diria que la cosa està clara pel que fa a Trump, la seva família, i la majoria del seu electorat blanc. Tan sols mirar enrere un parell o tres de segles serà ben suficient per descobrir que ben pocs dels seus avantpassats directes habitaven al continent americà. La població del territori actual dels Estats Units no va venir –mitjançant la immigració voluntària o no– des d’Europa fins a finals del segle XVIII, i sobretot al llarg del segle següent.

Pel que fa a Europa, el nombre d’intercanvis de població ha estat força important en temps històrics amb les invasions anomenades bàrbares del segle IV. Anteriorment, van ser els celtes qui van arribar durant l’edat del bronze i principis de l’edat del ferro. Però, si mirem més enrere encara, cap a l’horitzó entre el Paleolític inferior i el mitjà –fa uns 120.000 anys– trobaríem que el continent europeu era habitat sobretot per l’home de Neandertal quan nosaltres, l’homo sapiens sapiens, encara no havíem emigrat a fora de l’Àfrica.

Ara que s’ha pogut seqüenciar l’ADN de neandertal, sabem que la majoria dels europeus actuals conservem entre l’1 i 2% d’ADN de neandertal, sens dubte a causa dels encreuaments entre les dues espècies. Es justifica així, plenament, el títol d’aquest article. Ara bé, també s’hauria pogut titular “Tots som africans”, i també seria l’estricta veritat.