Fa uns dies va sortir a la televisió una notícia sobre els productes congelats i envasats en plàstic. Pel que deien, un estudi del CSIC ha analitzat la migració de bisfenol A cap al peix –o la carn, en cas d’estar envasada en plàstic– a baixes temperatures, i han arribat a la conclusió que els productes envasats que consumim contenen aquest tòxic.
La realitat és que estem envoltats de tòxics. Els darrers anys, l’obsessió per aquests no ha deixat d’augmentar. Ens estem allunyant inexorablement del que és senzill i natural i, al mateix temps, tot el que ens envolta és cada vegada més industrialitzat i mecanitzat.
Parlem d’aliments precuinats o processats, utensilis de cuina, roba, l’aire que respirem, fins i tot productes de cosmètica i d’higiene personal. Vivim en una era marcada per una creixent preocupació per l’exposició perpètua i diversa a agents potencialment nocius, però també per una certa ansietat col·lectiva que, a vegades, frega l’obsessió.
D’un temps ençà, hi ha un gran alarmisme amb tot aquest tema. Les xarxes socials, especialment plataformes com TikTok o Instagram, han amplificat la preocupació. Els últims anys ha sorgit una generació de divulgadors, influencers i experts en el tema que han generat alarma i que promouen estils de vida lliures de tòxics. Tots ells ofereixen alternatives més saludables: cosmètica natural, alimentació orgànica, productes “zero waste”, etc.
Tanmateix, aquest fenomen té una doble cara. Per una banda, democratitza l’accés a la informació i empodera el consumidor perquè tingui coneixements i criteri, perquè pugui discernir què li fa bé i què li fa mal. Per l’altra, però, pot fomentar l’alarmisme, la desinformació o el rebuig indiscriminat a certs productes sense saber del cert si són segurs o no. Recordem que molts missatges que neden per les xarxes són poc rigorosos, simplificats o de falsos “experts”.
És important parlar de les conseqüències de la por excessiva. L’ansietat constant i la preocupació contínua sobre la salut i l’entorn poden fer patir molt una persona, com també ho pot fer la sensació de culpa o frustració. L’exclusió social o econòmica és un altre meló, ja que no tothom es pot permetre comprar productes ecològics, naturals o bio. A més, l’aparició de conductes obsessives i paranoiques poden derivar en trastorns psiquiàtrics, com l’ortorèxia.
La realitat és que eliminar tots els tòxics és gairebé impossible. Vivim en un món industrialitzat on l’exposició a certes substàncies és inevitable. La clau, per tant, no és l’erradicació absoluta, sinó l’educació amb base científica, el coneixement i la reducció progressiva de l’exposició a aquestes substàncies.
Vaja, el que ve a ser un equilibri entre la consciència i el sentit comú. La creixent preocupació pel tema reflecteix un canvi positiu: volem viure millor i cuidar la nostra salut. Tanmateix, aquesta inquietud ha d’anar acompanyada d'una mirada crítica per evitar caure en la por irracional.
