Traficants i còmplices

“El treball no és una mercaderia”. Aquest és un dels quatre principis fonamentals sobre els quals està basada l’Organització Internacional del Treball. 

Hi ha gent que, vulnerant aquest principi, han adoptat com a modus vivendi traficar amb el treball d’éssers humans com si fos una mercaderia. 

A França el marxandage o préstec il·lícit de mà d’obra està prohibit pel Code du Travail; l’article L.8241-1 és terminant: “Tota operació amb finalitat lucrativa que té per objecte exclusiu el préstec de mà d’obra està prohibida”.

L’article 43,1 de l’Estatut dels treballadors del Regne d’Espanya, permet la cessió temporal de treballadors a les empreses de treball temporal (ETT), fora d’aquesta excepció la cessió de treballadors és il·legal. 

S’incorre en cessió il·legal quan el contracte de serveis entre empreses es limita a la mera posada a disposició de treballadors  de l’empresa cedent a l’empresa cessionària o que l’empresa cedent no tingui els mitjans necessaris per desenvolupar la seva activitat. 

A Andorra aquesta prohibició no és taxativa, implícitament es pot concloure que no hauria de ser una pràctica laboral admesa. La llei sobre el contracte de treball defineix l’empresari com tota persona física o jurídica legalment autoritzada a exercir una activitat al Principat, amb ànim de lucre o sense, que percep el producte del treball dels seus empleats, i els dirigeix i remunera.

Els darrers escandalosos casos de cessió de treballadors en obres de construcció s’han trobat amb una cínica posició del Govern i en alguna ocasió davant un torrent de bajanades pronunciades pel ministre que hauria de tutelar la legalitat de les relacions laborals. 

En lloc d’un Govern preocupat per l’explotació laboral (treball com a mercaderia) ens trobem amb un govern còmplice dels traficants. 

Dic còmplice, sense embuts, perquè Govern té les eines suficients per impedir aquestes pràctiques que perjudiquen, en primer lloc, els assalariats immigrants explotats pels especuladors i, a més a més, pressionen a la baixa salaris i condicions laborals dels treballadors residents legalment.

El Govern d’Espot, davant cada conflicte que sorgeix a causa de les seves polítiques destructives de la cohesió i del benestar, s’ha acostumat a dir-nos que no pot fer res; o per satisfer la seva compulsió legislativa ens anuncia una nova llei o una modificació d’un grapat d’articles d’una llei existent.

No, no calen més lleis! En tenim prou amb les vigents. 

Per exemple, la d’immigració: el capítol de Criteris econòmics i socials orientadors de la política del Govern en matèria d’immigració, diu que: “El Govern analitza les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i de la societat andorranes en matèria d’immigració, així com la situació nacional del treball”. I segueix: “A partir d’aquesta anàlisi el Govern defineix la política general en matèria d’immigració, privilegiant l’accés als llocs de treball dels andorrans i dels estrangers legalment residents, amb l’objectiu d’afavorir la cohesió social”. És evident que no fa res d’això.  

L’article 47 diu que en la concessió d’autoritzacions d’immigració el Govern ha de tenir en compte que les condicions de treball i de remuneració ofertes al treballador estranger no poden ser de natura inferior a les que gaudeixen els nacionals i els residents. Està clar que, en molts casos, no ho té en compte.

Tampoc ha establert per via reglamentària els criteris per concedir les autoritzacions temporals per a treballadors d’empreses estrangeres.  manava la llei: prefereixen col·laborar amb els traficants.