Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Miquel Huguet

Miquel Huguet

Empresari, inversor i professor de psicocreativitat a la UAB

 

 

Transgressió i Innovació




La història de la humanitat està íntimament lligada a la transgressió, i són precisament els transgressors al llarg dels segles els que han donat forma al món que coneixem, amb les seves comoditats i els seus inconvenients, amb els seus avenços socials i amb els seus contratemps, no hi ha dubte que el temps que viu actualment una persona és significativament més llarg que el que vivien els homes al paleolític, no hi ha dubte que s’han fet avenços tècnics, tecnològics i socials que representen una millora en la capacitat de sobreviure de les persones, i aquests avenços sempre han estat deguts a fenòmens de transgressió del que s’havia establert anteriorment. No obstant això, aquest terme que representa interdicció queda molt mediatitzat, segons opina la Unesco a través del seu comitè de bioètica:
Transgressió. Sens dubte, inicialment es considera el límit com la recta final que envolta l’espai del que es permet dins de cada pràctica social i professional. Apropar-se als mateixos contorns situa els practicants davant el vertigen del que hi ha més enllà i l’amenaça de sanció si s’accedeix (mala pràctica, interdicció, demonitzada). No obstant això, es revelarà que aquesta consideració té l’estructura d’un problema real: no deixarà d’indicar les fronteres del propi àmbit legalitzat, sinó que només es pot mantenir per la força de ser qüestionada, revelant l’assumpte que l’ha construït. Per aquest motiu, sens dubte, s’emfatitzarà aquesta altra cara radical: és una condició veritable i completa dins de l’ètica la seva violació i desplaçament, per trobar-hi el progrés de la ciència, la tècnica i les tecnologies conseqüents.
La transgressió és com una conditio sine qua non de l’ètica, demonitzada però necessària, present però velada, inviolable però lliscant, les mascaretes de la seva funció com a límit i com a problema són el pas inicial del segon moment dialèctic que la consagrarà com l’operació que gestiona la frontera que la manté, que descarta la norma a través de la nova normatització i a partir d’ella no es pot prescindir, tot i que el terme transgressió apareix com a demonitzat, que socialment ho està, és un fenomen essencial sense el qual l’evolució vital està seriosament compromesa.
Com en l’actualitat, i a conseqüència de la pandèmia que estem vivint arreu, quan el desig de ser innovador és la norma, la mateixa innovació es transforma en conservadora, i donat que innovar no és millorar el que fan els altres, sinó que és canviar-ho del tot, és en aquest moment que ha d’aparèixer la transgressió. 
Transgredir és ultrapassar el que és permès, l’establert, però com veiem, segons la Unesco és essencial violar-ho per trobar-hi el progrés. La transgressió no és més que l’inici de la innovació com a motor de l’evolució i com a element estimulant de l’esperit de canvi de les persones perquè no tinguin por de donar a les seves vides cert caràcter disruptiu, ja que és precisament allunyar-se de la norma, de l’estandarditzat que al cap i la fi no és més que mediocritat, cosa que ens pot apropar a l’èxit, encara que inicialment sigui qüestionat per la pròpia normatització a mesura que ens n’allunyem.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic