Transgressió a l’art (2)

A partir del Renaixement van sorgint noves transgressions estilístiques a les quals s’acomoden la majoria d’artistes: el manierisme que utilitza colors inusuals, postures tortes i figures allargades; el barroc que torna a innovar amb el joc de les ombres, la grandiositat i la sensació de moviment en les figures; el neoclassicisme que torna a innovar recuperant les pintures clàssiques de Grècia i Roma com a conseqüència de les restes arqueològiques desvetllades a la fi de segle XVIII; comença per fi l’anarquia de la imaginació en el romanticisme com a contrast a la racionalitat de l’art neoclàssic donant molta importància també a les forces emergents de la natura. El realisme i l’impressionisme apareixen al segle XIX trencant amb esquemes acadèmics per mostrar simplement la realitat, amb exemples com Monet –la seva pintura és silvestre i bucòlica– o com Renoir. El simbolisme dona una nova volta de rosca a la disrupció creant una pintura de mons nous, imaginaris, d’un misticisme malenconiós i fosc, per arribar a l’expressionisme del segle XX.
Veiem que la història de l’art s’ha forjat sempre en canvis, sempre en disrupcions que a més la majoria d’artistes han continuat, s’han adaptat a les disrupcions per seguir-les i beneficiar-se’n. Però no és fins entrat al segle XX que realment comencen les “grans transgressions”, inicialment no enteses per ningú però posteriorment molt valorades i generant unes plusvàlues com mai s’havia esdevingut en la història, ni tan sols en l’època dels grans mecenes italians del Renaixement. Així doncs, veurem que hi ha una relació directa entre la disrupció i la transgressió en l’art amb la capacitat de generar riquesa.
El cubisme reacciona a les noves tecnologies i explora les diferents posicions en què es pot representar una figura. Destaca un geni de la transgressió en el seu inici que posteriorment va ser seguit per molts: Picasso.
«L’art és un conjunt de petites mentides per expressar una gran veritat» deia Picasso, que va eliminar la perspectiva i el punt de vista únic i va ser considerat des d’un total transgressor fins a un revolucionari.
Marcel Duchamp, com a màxim exponent de la transgressió d’inicis de segle XX, que amb la seva Font el 1913 (un urinari de paret convertit en font) no va ser comprès ni pels seus propis companys. Actualment aquesta és una de les obres més influents de l’art i va obrir un nou camí a la llibertat interpretativa de l’espectador. Ho va fer com a crítica al que succeïa en el món de l’art en aquells moments.
L’art abstracte i el surrealisme on la concepció de la transgressió arriba a l’absurd i que de nou genera importantíssims ingressos que a més perduren en el temps i generen dividends a una marea d’agents, brokers i marxants.
Dalí, de pare notari i transgressor en tots els aspectes de la seva vida, amb obres titulades El gran masturbador o L’ase podrit, va col·laborar amb el també transgressor cineasta Buñuel a Un gos andalús, on es mostra plàsticament materialitzada la iconografia de l’ase podrit amb elements com la merda, la sang i la putrefacció. La seva obra continua sent de les més cotitzades del món.
Frida Khalo, mexicana de naixement, va patir un terrible accident que la va tenir postrada tota la seva vida. La van operar trenta-dos vegades i la seva obra és la imatge del seu sofriment. La seva obra continua sent cotitzadísima.
Andy Warhol, va ser el guru de la modernitat i pare del pop art. Impertinent, provocatiu, estrafolari i frívol, descarat i extravagant, transcendeix de la seva obra les sopes Campbell, els retrats de Marilyn, Jackie Kennedy i Mao, cadires elèctriques, accidents de trànsit i sants sopars conseqüència de la seva fe catòlica reproduint a la seva manera Leonardo.
Basquiat, nen salvatge urbà, va morir als vint-i-set anys víctima d’una sobredosi d’heroïna, va ser parella de la controvertida i també transgressora Madona, va ser un dels creadors de l’art urbà pintant grafitis en vagons de metro i en parets de Brooklyn, es va relacionar amb Andy Warhol i a conseqüència del seu esperit transgressor va batre rècords en vendre un quadre per 110 milions de dòlars en una subhasta de Sotheby’s
Bansky no se sap exactament qui és. És molt probable que aquest misteri generi enormes dividends en el seu moment. Pintor d’art urbà, va crear entre d’altres Nena amb globus i Nena del paraigua. El seu estil és crític amb el poder establert i es diu que ha obert una botiga per internet per vendre reproduccions de les seves obres per comprar un vaixell per a immigrants.
Wim Delboye pinta (o més ben dit tatua) sobre animals vius, majoritàriament porcs, amb els quals fa exposicions. Notable és el cas de Tim Steiner, a qui va tatuar-li l’esquena i Tim la va vendre per 150.000 dòlars a un col·leccionista que exposarà la pell de la seva esquena tatuada una vegada Tim mori; també les pells dels porcs es venen després de la seva mort natural.
Així les coses, sembla que almenys en l’art, la transgressió és molt rendible.