Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de XFernandez

Xavier Fernandez

Actor, director i productor teatral

 

 

Transparència amb guants




Bon dia tingueu!
Ara fa unes setmanes em van convocar a la CASS per comprovar que la baixa que tinc és real i no faig comèdia. En arribar a recepció em diuen: “Ha de pujar al primer pis i s’ha de posar guants.” Ai, carai! Per tractar amb el personal de la planta baixa ho pots fer amb les mans despullades però amb la gent de més amunt t’has de posar aquells guants transparents que quan els agafes en surten tres de cop i t’acabes abaixant la mascareta i llepant-te els dits per poder-los separar i posar-te’ls. Voleu dir que estem bé del cap?
Bé, ja soc a lloc. Un noi em demana si he portat la documentació referent a la malaltia. Agafa un informe i em torna la resta. Espero la visita. Entro i la doctora em demana què em passa. Li relato la història tot posant sobre la taula les desenes d’informes, receptes, etcètera que he anat acumulant aquests mesos. Ella va mirant la pantalla del seu ordinador per comprovar que el que dic és veritat. I jo pensava, per què collons em fas recopilar desenes de papers si tu, que ets metge, tens accés al meu historial mèdic? Per fer por? Per favor, acabem amb aquestes pràctiques!
Recordem també el cas del Sr. Jordi Fernández Pájaro, director de Creu Roja Andorrana, que de cop i volta va saltar a les pàgines dels diaris pel seu sobtat allunyament durant sis mesos. Més endavant cinc treballadores el van acusar, per carta, d’assetjament verbal. A partir d’aquí va començar una mena de linxament, d’informacions i sobretot de comentaris de la gent als diaris i a les xarxes que en l’àmbit personal s’han de fer difícils de suportar. Per sort també hi va haver la gent que li va donar suport. Avui en dia encara no hi ha hagut cap denúncia oficial a la Justícia, que jo sàpiga. Però la mala reputació ja està servida. I aquest no és el primer cop, ni serà l’últim per desgràcia, que es posa algú a la picota i si després no passa res, la ignomínia ja està servida.
I per acabar, ahir va ser el Dia de Meritxell, que no diada. Tenim la mania de copiar expressions foranes. Aquí la festa nacional és el Dia de Meritxell. Punt. Bé. D’ençà de l’aprovació de la Constitució, l’Estat andorrà teòricament va afirmar la separació de poders. El més difícil és la separació Església-Estat pel fet que un dels caps d’Estat és bisbe i la festa nacional és la celebració del Dia de la Verge de Meritxell.
A qualsevol país europeu la festa nacional és el dia de la Constitució. Aquí no trencarem una tradició de tota la vida que els nostres avis i besavis ja celebraven. El que sí que podríem fer és que el dia de la Constitució també fos festiu com a país europeu que som i sense dubte com passa amb Meritxell. I que el dia de la Constitució es fessin els discursos polítics i d’Estat en presència de totes les institucions, inclosos els coprínceps, i el dia de Meritxell dedicar-lo a fer les pregàries pel bon futur de les persones i del país en general i celebrar aquell dia de festa que feia feliços els nostres padrins.
Hauríem d’anar deixant clar quins són els espais polítics i quins són els espais religiosos i de culte. I les persones públiques, en quin moment estan representant el seu paper com a representant polític de poble i en quin moment estan assistint a un acte religiós per celebrar un acte de festivitat del dia nacional. Política i religió. Separació i transparència.
Au! Bon dia tingueu.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic