Transport públic no és només el preu

La implantació de la taxa carboni permetrà tirar endavant altres mesures per lluitar contra el canvi climàtic com l’abaratiment del transport públic amb la creació d’un nou abonament de 30 euros mensuals que permetrà viatjar per tot el territori, independentment de la zona, i de forma il·limitada. Serà un pas més cap a l’objectiu d’acabar tenint un transport públic del tot gratuït per a l’usuari o, si més no, a un cost molt simbòlic.
I és que reduir el preu, o simplement no posar-ne, és una bona forma d’impulsar l’ús del transport públic si realment hi ha un interès perquè el privat minvi i es treguin així vehicles de la xarxa viària. Luxemburg, per exemple, s’ha convertit enguany en el primer país del món on viatjar amb transport públic és gratuït. Hi ha també ciutats que han optat per aquesta opció com poden ser les franceses de Colomiers i Dunquerque o l’estoniana Tallin, que han seguit l’exemple de la pionera Hasselt (Bèlgica) on ja l’any 1996 es va oferir el transport públic gratuït als seus 72.000 habitants. Deu anys després, el volum d’usuaris d’aquest transport havia augmentat un 1.300%.
Ara bé,  malgrat que és evident que hi ajuda, incrementar els usuaris del transport públic no és únicament una qüestió de preu. Cal un servei eficient, amb una àmplia disponibilitat horària, unes freqüències de pas raonables i un sistema clar d’informació a les parades. I amb tots aquests aspectes, més d’un any ja després de les noves concessions queda encara molta feina per fer i molts aspectes que caldria millorar.