Trauma

Les addiccions es defineixen com un trastorn crònic i recurrent caracteritzat per la cerca i el consum compulsius de la droga o realitzar conductes repetitives que resulten plaents i que generen una pèrdua de control i per descomptat, dependència. Les addiccions inclouen diferents tipus de drogues com el tabac, l’alcohol, els tranquil·litzants i els derivats del cànnabis, o comportaments com el joc, internet, compres...
Al principi de començar el camí de la sobrietat –sembla el títol d’una pel·lícula de la sessió de la tarda– em vaig preguntar mil vegades per què havia desenvolupat el trastorn addictiu, crec que tants dubtes es van deure al fet que soc molt curiosa i a la càrrega moral que tenen els trastorns addictius. Com vaig poder caure tan baix? Pensava que m’ho havia buscat i era la responsable total i absoluta del trastorn addictiu, per sort vaig canviar l’alcohol pels estudis i vaig descobrir que els trastorns addictius, com qualsevol altra malaltia, es deuen a múltiples factors i que jo no m’havia buscat res. Si m’ho hagués buscat, perquè en un moment de la meva adolescència vaig decidir beure, el 80% de la població seria alcohòlica. 
Segons una enquesta realitzada a més de 4.000 espanyols, gairebé el 80% de la població consumeix alcohol, i segons les dades, només 1 de cada 10 persones pateix un trastorn addictiu. Això sí, senyors, cada persona amb un trastorn addictiu impacta en la vida de 4 persones, així que 5 de cada 10 persones pateix per causa de l’addicció. 
La meva pregunta és:  per què a mi em va tocar la loteria i vaig desenvolupar un trastorn addictiu?
Un dels factors que et fa vulnerable a desenvolupar el trastorn addictiu és el trauma.
Segons l’institut d’Estudis Catalans un trauma és una pertorbació neuropsíquica produïda per un esdeveniment o experiència, físic o psíquic.
Gabor Maté, un metge canadenc especialista en l’estudi i tractament de les addiccions, trastorn per dèficit d’atenció i experiències primerenques en la infància, assegura que l’origen de tota addicció és un trauma, i jo que soc una fanàtica de la ciència, li compro i venc aquesta teoria –ja que estem un món que sembla que tot es compra i es ven.
Diu que tota addicció està arrelada en un trauma i ha investigat profundament l’origen de les addiccions i ha explicat que l’addicció no és una elecció, sinó que és una resposta al dolor emocional, contínua dient que un adult amb trastorn addictiu ha patit adversitat i dolor en la infància (això no significa que tots el que hagin patit en la infància desenvolupin un trastorn addictiu) i constata que el dolor està en la base de tota addicció.
Gabor Maté ha arribat a la conclusió que els tractaments en addiccions han de basar-se en nous enfocaments, han de canviar el càstig, l’ostracisme i les mesures punitives, per molta compassió, molta ajuda, molt enteniment, Gabor Maté diu que la falta de connexió, sentir-se aïllat, estar molt estressat, són estats de dolor emocional que poden portar a beure en excés. Així que en el tractament de les addiccions no es tracta la causa real, el seu mantra sobre l’addicció no és “per què l’addicció?” sinó “per què el dolor?
I no sols Gabor Maté dona suport a aquesta teoria, l’estudi Experiències adverses en la infància, del Dr. Victor Felitti (amb més de cinquanta anys d’experiència entre altres camps en l’àrea del trauma infantil) va trobar que a mesura que augmentaven el nombre d’experiències adverses en la infància, augmentava el risc de consum d’alcohol i altres drogues en l’edat adulta.
Alguns exemples d’experiències adverses són els abusos físics, emocionals, sexuals, negligència, perduda d’un pare, presenciar violència de gènere o viure amb un membre de la família amb malalties mentals, etcètera.
Com seguim sense un recull estadístic de la prevalença de trastorns addictius al país, parlaré de la meva experiència en Projecte Vida, la majoria de les persones que venen als grups en primera persona o als grups de famílies, relaten que la persona amb trastorn addictiu ha patit bullying a l’escola, perdudes d’éssers estimats, violència i un llarg etcètera.
I què diuen els experts sobre això? Que cal mirar la naturalesa real de l’addicció com una resposta al patiment humà, ajudar les persones a treballar per resoldre els seus traumes, deixar de preguntar què has fet malament i preguntar què va ocórrer, deixar de normalitzar conductes com el bullying, deixar de ser una societat castigadora que culpa sempre la víctima i no l’agressor (alguna cosa hauràs fet) començar la prevenció d’addiccions en edats primerenques, (6-8 anys), fomentant l’autoestima, la bona comunicació, l’educació en valors, etcètera, i continuar aquest treball en l’adolescència i en l’edat adulta.
Com va dir William Shakespeare, qualsevol pot dominar un patiment, excepte qui el sent.