Treballadors, Covid i ara l’IPC

Veure que es presentava un estudi sobre com havia afectat la pandèmia la classe treballadora em va arrencar un somriure. No de satisfacció, no, sinó més aviat irònic. En parlava també la col·lega Maria Pilar en aquest mateix espai. Existeix la classe treballadora?,  es preguntava. Es veu que sí, som els invisibles com deia ella, els que no tenim massa veu ni vot, però que fem hores i hores perquè les empreses d’aquest país vagin endavant. Que si ens ha afectat la Covid? La resposta segurament era evident, tots coneixem casos de persones que s’han quedat sense feina, altres a qui els ERTOs han posat en severes dificultats per arribar a final de mes o alguns a qui la feina se’ls ha doblat, tripilicat o quadruplicat mentre els seus sous no han variat ni un cèntim. Exemples de persones que han anat contribuint a engreixar aquest sac tan perillós de la precarietat. L’estudi de Marta Alberch posava l’alerta en un col·lectiu que ha augmentat i si bé augurava que la cosa no aniria a més, també hem d’estar pendents com evolucionarà la situació. Si tenim feina, però les condicions són pitjors que abans, la precarietat creixerà. I si tenim present que hem tancat el 2021 amb un increment de l’IPC del 3,3%, no soc gaire optimista pel que fa al futur de la classe treballadora del país. Pagarem més per tot: menjar, lloguer, roba... però i el sou? Quants empresaris hi haurà que repercutiran aquest increment als salaris? Andorra sempre ha estat sinònim de prosperitat, però si quan les coses van mal dades no s’ajuda com toca a qui està en l’últim esglaó, hi ha risc que el país s’esquerdi tant que deixi de ser un lloc d’oportunitats.