L’octubre del 2016, l’aleshores consellera general socialdemòcrata Rosa Gili explicava el no de la seva formació a la proposta de pacte d’Estat per la reforma del sistema de salut en el fet que el full de ruta presentat pel cap de Govern, Antoni Martí, i el ministre de Salut, Carles Álvarez, estava conformat majoritàriament per “decisions executives del dia a dia” que l’executiu podia adoptar si ho considerava oportú sense necessitat dels grups parlamentaris.
Quatre anys després el cap de Govern, Xavier Espot, i el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, han presentat als grups parlamentaris de l’oposició una nova proposta de pacte d’Estat per la sostenibilitat del sistema de salut públic. Bé, de fet, nova del tot la proposta no és. I és que més enllà d’afegir algunes dades de context i evidenciar que algunes de les mesures apuntades en el text del 2016 ja són a dia d’avui una realitat, el document estableix el mateix full de ruta que ja apuntava la proposta de fa quatre anys. És a dir, i ja ho han fet constar d’aquesta manera els socialdemòcrates, el text inclou un llistat d’iniciatives per tirar endavant que el Govern, el SAAS i la CASS poden posar en marxa en el moment que vulguin sense necessitat d’haver de comptar amb l’aval de ningú més. Així, i malgrat que Espot ja hagi advertit als socialdemòcrates que “hauran d’assumir les conseqüències” de no voler ser al pacte d’Estat, el cert és que el Govern no necessita cap pacte per tirar endavant aquesta reforma que planteja i que, segurament pel mateix tacticisme que retreu al PS, busca únicament una fotografia davant una reforma que pot ser impopular.