‘Trending topic’ d’estiu

Després d’un parell de mesos de suar, majoritàriament a la costa catalana, els habitants de les valls d’Andorra ja tornem a ser aquí. Tots aquells que, de forma ordenada i esgraonada, després de Sant Joan fugim de les contrades que ens han vist sirgar tot l’any, C-14 avall marxem del lloc on segurament s’està millor durant els mesos d’estiu. Però tant se val, necessitem fugir, sembla ser que no és possible quedar-se tot l’any al mateix lloc. Sembla que no hagis fet vacances si no marxes.

Però la veritat és que als mesos de juliol i agost com a Andorra no s’està enlloc. Climatològicament, no cal dir-ho, no hi ha color. Tret d’alguna plugeta que, finalment, el que fa és arreglar-te el vespre per poder sortir a les terrassetes dels restaurants a sopar. I durant el dia sol i calor, que per alguna cosa és estiu, però a l’ombra s’esvaeixen i et permeten passar agradablement la jornada.

A més, tots els comuns de les set parròquies tenen el seu catàleg d’activitats sense fi durant aquests mesos. Per als nens, per als joves, per als senyors de mitjana edat (com jo) i per als ancians, si convé: activitats a la muntanya, activitats artístiques, concerts, circ, teatre al carrer, visites guiades, visites teatralitzades, visites musicades als museus... Ah! i no oblidem les festes majors, on petits i grans poden gaudir des de primera hora fins a altes hores de la matinada. I el plat fort de l’estiu, segons el meu parer, el que per mi és la joia de la corona d’aquest país i el que fa incomparable amb d’altres: les excursions, les caminades per la natura. Tot súper instagramejable i facebookejable. Res pot fallar. Tenim el país preparat per als turistes.

I dic per als turistes pel que deia al primer paràgraf, la majoria dels d’aquí fotem el camp a la mínima, i jo m’hi incloc, però és que cal desconnectar, ostres. Necessitem canviar d’escenari, d’entorn, de veïns, molts van a la platja, d’altres anem a la muntanya, en el meu cas al Priorat, ja fa deu anys que em deixo caure pel petit poble d’Escaladei. Bon vi, bones caminades, excursions al Montsant, uns veïns excepcionals, tot amanit amb bona lectura i bona música, i així fins al clímax absolut de la pau i la tranquil·litat, que al final és el que necessito després d’un any intens de feina i projectes.

Però després d’estar algunes setmanes en aquest estat pràcticament vegetatiu, plegues veles, carregues el cotxe i te’n tornes cap a Andorra, i què t’hi trobes? Les escorrialles. Tot això que us deia abans, els darrers concerts pels turistes, les darreres visites musicades als museus, els darrers dies hàbils per fer excursions abans dels diluvis de final d’agost, la Vuelta a España retransmetent una postal d’Andorra a milions de llars d’arreu del món (menys el camí de les Pardines es va veure tot). Un país perfecte pels turistes, en podem estar contents.

Sigui com sigui, i malauradament, crec que el trending topic de l’estiu andorrà ha estat l’esllavissada del Punt de Trobada i segurament haurà estat l’única vegada que aquest estiu haurem sortit a TV3 sense pagar. Per sort no hi va haver cap mort, si no, l’estiu a Andorra hagués acabat el 10 d’agost.