Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Greg Coonen

Greg Coonen

Periodista i novel·lista

 

 

Tres ximples molt ximples




Com molts ja sabeu, el president dels EUA sol ser el meu preferit a l’hora de guanyar el premi de Ximple de la setmana. Quinze dies enrere, però, els presidents del Brasil i de la Xina, respectivament Jair Bolsonaro i Xi Jinping, li ho van posar difícil per arribar al primer esglaó de pòdium.
El Brasil acaba de passar per una tràgica quinzena, els casos de coronavirus han augmentat per desenes de milers. Més de 44.000 brasilers han perdut la vida per culpa de la Covid-19. Arthur Virgilio Neto, alcalde de Manaus, la ciutat més afectada del país, va formular aquestes paraules dirigides al president Bolsonaro, que s’havia referit a la Covid-19 com a “una mica de grip”: “Senyor president, si us plau, calli’s, quedi’s a casa i dimiteixi!”
El Brasil ja supera tristament Rússia com a país amb més casos confirmats després dels EUA. És una coincidència, que els dos països amb més morts per la Covid-19 també tinguin dos dels líders més ineptes i insensibles que hi ha hagut mai? Trump i Bolsonaro tenen molt en comú, es neguen a portar mascareta en públic, governen els respectius països com si en fossin propietaris i exhibeixen una perillosa actitud petulant, contradient repetides vegades els seus experts en salut, encara que milers de ciutadans sucumbeixin cada dia.
Tots dos clavarien perfectament el paper de Jim Carrey i Jeff Daniels en una seqüela de la icònica comèdia del 1994 Dos ximples molt ximples, si no fos perquè el president Xi també està fent tot el possible per entrar al càsting. Hi ha qui argumentaria que la setmana passada va guanyar fàcilment el xinès.
Malauradament, cada setmana apareixen seqüeles reals d’aquesta pel·lícula protagonitzada per Trump, Bolsonaro i Xi: Tres ximples molt ximples. En la versió original Dumb, Dumber & Dumbest seria un títol equivalent, donant a cada líder el protagonisme que es mereix.
Beijing ha anunciat un pla per a noves mesures de seguretat contra Hong Kong. En resposta, el secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, va confirmar al Congrés que Hong Kong ja no es pot considerar plenament autònoma de la Xina. Aquesta decisió pot suposar la pèrdua de l’estatus especial de negociació de Hong Kong amb els EUA i amenaçar la seva condició de centre financer internacional.
Com a resposta, la Xina ha tornat a imposar la seva força a la zona del mar de la Xina meridional i al llarg de la frontera amb l’Índia i ha intensificat la retòrica hostil amb Taiwan, els EUA i fins i tot Austràlia.
Convençut que el partit comunista de la Xina no s’aturarà davant de res per fer avançar els seus objectius polítics a llarg termini, Trump va emetre fa pocs dies una sentència devastadora cap a la Xina, enumerant crims que van des de l’espionatge fins a la supressió de les llibertats de Hong Kong, i va anunciar accions punitives de gran abast que amenacen d’enfonsar les relacions EUA-Xina fins a nous mínims.
“Han estafat els EUA com ningú no ho havia fet abans, han robat els nostres secrets industrials i han esbudellat la indústria nord-americana”, va dir Trump mentre culpava la Xina de “reclamar il·legalment territori”, “amenaçar la llibertat” i “violar contínuament les promeses que ens van fer a nosaltres i a altres nacions”. I naturalment, d’haver provocat una pandèmia global que ha causat la pèrdua de 100.000 vides nord-americanes i d’un milió a escala mundial, i d’haver-ho “encobert” i d’haver “enganyat el món”. Trump ha assenyalat així la Xina com el rival trampós que busca la dominació mundial, i al qual se seguirà enfrontant fins al final del seu mandat.  
Això ha desencadenat que el senat nord-americà aprovi una legislació que obligarà moltes empreses xineses a deixar de cotitzar als mercats financers dels EUA, tret que puguin demostrar que “no estan sota la influència d’un govern estranger”, és a dir, del Partit Comunista Xinès. Això es va produir després que es revelés que Luckin Coffee-LK, l’equivalent xinès de l’Starbucks, havia comès un frau massiu i provocat un xoc del preu de les seves accions al Nasdaq, reduint així per 11.000 milions de dòlars el valor de la capitalització d’aquesta empresa a la borsa americana.  
Per descomptat, Trump considera que és necessari exhibir un  posicionament fort contra la Xina per aconseguir la reelecció, però és possible que, per una vegada, no estigui equivocat. La Xina ha de ser frenada immediatament. Les administracions nord-americanes anteriors han tocat de puntetes, durant dècades, aquestes qüestions d’espionatge industrial, fraus i pràctiques comercials deslleials sense haver exigit res a Beijing. És una desgràcia per a la resta del món que el gran repte de desafiar la Xina coincideixi amb la presidència de Trump, el menys indicat per a aquesta tasca, just quan l’Imperi del Mig sent que pot sortir impune d’aquesta situació.
A causa de la Covid-19, el gran accelerador, hem passat d’una guerra comercial a una confrontació global amb la Xina, que hauria de durar fins a les eleccions de novembre com a mínim.
Quina podria ser la conseqüència immediata? Una altra correcció massiva als mercats financers durant l’estiu. Els mercats mundials han corregit les baixes massives de març. I això que sembla extremadament prematur, ja que les nostres economies tot just han posat la primera marxa. Amb el joc de culpabilitat de la Covid-19 que porta noves tensions a la majoria d’aspectes de la relació Xina-EUA, els mercats podrien perfectament tornar a baixar als nivells de març.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic