En aquesta Plaça del Poble vaig preguntar, el dia 11 de novembre del 2025, si preocupava l’endeutament públic. Cinc mesos després, em sembla important tornar a parlar d’aquesta qüestió.
El Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata està treballant en un nou Quadern que, entre altres anàlisis de la situació política i econòmica andorrana, durà a terme una actualització de l’estudi que vam publicar ara fa quatre anys (Deute públic, preocupació pública, CERES, Quadern 2, setembre 2022) sobre la problemàtica del deute andorrà.
Les anàlisis sobre la perillosa evolució de l’endeutament públic no són cap novetat ni es limiten pas al nostre petit país.
En l’informe sobre les perspectives de l’economia mundial, Riposter à la crise du coût de la vie, publicat l’octubre del 2022 , Pierre-Olivier Gourinchas, conseller econòmic del Fons Monetari Internacional, assenyalava el següent:
“Massa països amb una renda feble estan en situació de sobreendeutament o s’hi acosten. Per evitar una onada de crisis del deute públic, és urgent ajudar els països més afectats perquè puguin beneficiar-se d’una estructuració ordenada del seu deute... abans que no sigui massa tard.”
L’economista francès Patrick Artus ja avisava el mes de març del 2025, en una crònica publicada Le Monde que l’augment de la taxa d’endeutament i el seu nivell elevat seria un condicionant per a les polítiques econòmiques en el futur.
I escrivia que caldria passar “a unes polítiques pressupostàries força més restrictives, la qual cosa tindria feixugues conseqüències en un moment en el qual calen moltes despeses públiques (salut, formació, innovació, transició energètica etc.)”
La tardor passada la necessitat d’encarar seriosament l’enorme endeutament públic a França va portar a la caiguda de dos primers ministres, Michel Barnier i François Bayrou, que havien plantejat de manera explícita i valenta la necessitat indefugible de redreçar els comptes públics.
A Andorra la fragilitat de les finances públiques és ben evident i també no admet gaire discussió que la fragilitat s’agreuja amb l’enorme dependència dels impostos especials sobre el tabac en el conjunt d’ingressos de l’Estat.
I el panorama no millora pas amb la comunicació cloroform del govern de DA i Ciutadans compromesos de la Massana que pretén fer-nos empassar que el deute públic acumulat, més de mil dos-cents milions d’euros, no ens ha de preocupar perquè tot just representa un terç del producte interior brut.
El model econòmic andorrà, pel que fa a les finances públiques, és desequilibrat i insatisfactori.
L'orientació de la despesa pública s’ha de replantejar de dalt a baix. Convé, d’entrada, identificar els serveis públics fonamentals sobre els quals Andorra assenta el seu model social, a continuació les despeses accessòries analitzant la intervenció de l’Estat en l’economia.
Els serveis públics s’han d’analitzar amb delicadesa, servei per servei.
D’entrada: la qüestió del nombre de funcionaris: mentre alguns serveis estan mancats de personal, n’hi ha molts altres que tenen una gestió desastrosa dels recursos humans, que porta a l’absentisme i a una manca de control de l’augment dels efectius.
I això passa tant a l’Administració General com als Comuns, sense oblidar alguna empresa pública que ha esdevingut emblemàtica per la seva gestió alegre. Però els anys passen, les eleccions s’acosten i la manca de valentia dels polítics fa que el problema creix.
La segona dimensió del problema és la duplicitat d’administracions i la sobreproducció de normes reglamentàries: aquesta mecànica genera una burocràcia pletòrica.
En aquest context sobta –i hauria de preocupar– que el ministre de Finances gosi treure pit perquè, segons afirma, farà superàvit en els comptes d’un exercici pressupostari.
Foc d’encenalls.