Tu a Cartagena i jo a Juverri

¿El lector recorda per ventura quan es va publicar l’última monografia del ministeri de Cultura? És molt probable que no, perquè deu fer un, o potser dos lustres de tan feliç esdeveniment. Per això era una notícia sensacional la publicació de Comunitats agrícoles al Pirineu, estudi dels jaciments prehistòrics de Juverri coordinat pels arqueòlegs de Patrimoni i cridat a revolucionar la interpretació oficial del neolític per aquí dalt. Doncs bé: el patracol en qüestió s’ha quedat avarat en un calaix –no direm quin– de l’edifici administratiu. De moment, la superioritat ha decidit sense explicacions conegudes que no veurà la llum en format paper, i això que hi havia fins i tot una partida reservada a aquest efecte. I ja es veurà si s’acaba publicant l’edició digital, una forma com qualsevol altra de tranquil·litzar les consciències i, de passada, enterrar-lo als llimbs insondables de la xarxa. Sorprèn, o potser no, l’acarnissament amb una monografia estrictament acadèmica que va ser la causa oficiosa de la defenestració fulminant d’un dels dos arqueòlegs de Patrimoni. Després d’haver-lo reclamat de forma insidiosa, ara que ja la tenen a punt perden de sobte tot l’interès en la matèria. Al mateix temps, la ministra Gelabert se’n va a Cartagena de Indias (!) aprofitant el pessebre iberoamericà de torn per vendre-hi el fum del programa d’inclusió social de la Fundació ONCA, com si lliguéssim els gossos amb llonganisses. En fi, que quinze dies enrere ens fèiem creus de la indefinició crònica d’un departament absolutament desorientat. I el trist serial de la monografia de Juverri n’és tan sols un exemple. N’hi ha més, així que tot plegat només pot acabar d’una desoladora manera: continuarà.