Per a l’elaboració de la morcilla vegana has de fregir un parell de cebes amb mantega de coco i afegir-hi 250 ml d’aigua. A continuació hi incorporem canyella, pebre i pinyons, i ho duus tot a ebullició. Posteriorment hi tires 100 gr d’arròs i 40 mm de la teva sang. El preparat s’emboteix en pell artificial i el deixes coent tot durant 20 minuts. Nota 1: indicacions resumides del compte  d’Instagram Tú y tu morcilla, que és un projecte seriós i no pas una peli porno. Si ho fos, a mi m’agradaria més un títol de l’estil I sent com soc vegana, com és que m’agrada tant la morcilla?
El creador de la recepta ofereix una versió estàndard, però sempre se li pot afegir un toc més personal posant-hi sang menstrual o entaforant-ho tot en un preservatiu comestible. La primera alternativa garanteix una textura característica, amb densitat incerta de grumolls i llardons, mentre que la segona obre un univers mental per al gaudi de tan lúbrica delicatessen. Nota 2: no barregeu això que acabem de dir amb els condons de sabors, perquè no casen bé amb l’aparell digestiu humà – i no rieu, que algun cas s’ha donat–. Pel que fa al nostre suggeriment sobre l’origen del líquid vital, cal destacar que no és l’habitual: la cosa radica a obtenir el líquid vital de les venes del propietari amb consentiment explícit. Aquest detall converteix la nostra salsitxa en un producte plenament vegà, ja que no hi ha abús ni maltractament animal, res a veure amb la donació més aviat reticent i a contracor per part dels marrans. De tota manera, si ens posem filosòfics, ens demanem si vegana ho seria també una de feta a base de plasma de porc extreta sense provocar-li la mort i amb prèvia conformitat davant notari. “Signi vostè aquí i jo ara omplo uns vials després de traspassar curosament amb una agulla hipodèrmica la seva rosada epidermis. Avisi, si li faig mal. Pel que fa a vós, senyora vaca, amb el vostre permís em disposo a prémer-vos les mamelles amb l’únic propòsit d’obtenir una mica de llet per al Colacao, no hi intuïu connotacions sexuals. Madam gallina, interpretaré els moviments convulsos del seu cap, endavant i endarrere, com a vistiplau per retirar-li els ous.” I anar fent.
Encara podríem fer un pas més enllà en aquesta vegacroada particular. A partir d’ara, per brunyir-me la roba i no utilitzar un utensili fet amb l’espoli capil·lar de crin de cavall guardaré la pelussera que trobo als gayumbus i em fabricaré un raspall. Quant a la llana, per estalviar a les ovelles el trauma d’ensenyar les vergonyes, acumularé el borrissol que recol·lecto del melic i les boletes que se m’apiloten al solc del cul per fer-me un jersei. El duc per la meitat –si queda bé ja us avisaré d’on fer les comandes.