Tu i la Unió Europea

Tu i la Unió Europea. Andorra i la Unió Europea. Dues paraules que han adquirit al nostre país un poder gairebé màgic. Quan les pronuncies davant de la gent, pots veure com se’ls ericen els pèls. Efectivament, tothom es posa en alerta i a la defensiva. Tots sabem que el govern de DA està negociant amb la Unió Europea. Però el que no sabem és exactament què és el que està negociant. I no ho sabem la gent del carrer, ni tampoc ho saben els nostres representants al Consell General (potser a banda dels elegits de DA). I és exactament aquest extrem el que genera l’alerta.

Crec que tots som conscients de la importància d’aquestes negociacions per a nosaltres, andorrans o residents, per al futur del nostre país, per les repercussions que poden tenir per a la nostra vida de cada dia i per al futur dels nostres fills. I en canvi, tots estem en la mateixa incògnita... El nostre Govern, que per molt que sigui de DA hauria de ser el Govern de tots els andorrans, en cap moment ha cregut oportú informar la ciutadania, ni el mateix Consell General, de les referides negociacions. És més, la poca informació de la qual disposem ens arriba per contactes a Europa que poden tenir antics representants del país. A qui, evidentment, agraïm que la comparteixin.

En vista d’aquesta situació i d’aquest secretisme, la meva pregunta és: què passa amb aquestes negociacions? Tan malament van que no gosen informar-nos?

El que Terceravia i bona part de la ciutadania tenim clar és que no anem bé. A mi no em consta que el Govern actual hagi preparat aquesta negociació tan important. S’ha consultat els diferents sectors econòmics i socials del país per determinar què podem suportar i què no seria admissible per a la societat andorrana? S’ha fet un estudi d’impacte econòmic, social, polític i jurídic per saber què volem anar a negociar?

Com podem anar-hi si no sabem què volem, què necessitem ni què és el que no podem assumir?

Com poden estar negociant i no informar els que en patiran les conseqüències?

Jo crec que no hem de tenir por de la Unió Europea. Andorra està a Europa i ja hi ha negociat en el passat acords que han estat del tot beneficiosos per al país, com ara l’acord del 90, que encara és vigent. No ens podem desenvolupar sense comptar amb els nostres veïns. Per aquesta raó, Andorra ha de negociar amb la Unió Europea sabent exactament en què ens beneficiarà, què volem i què necessitem. I de cap manera ho hem de fer de forma precipitada i improvisada com s’està fent a hores d’ara.

La negociació s’ha de fer amb seny, sense precipitació, utilitzant tots els estris de què disposem, de forma humil però decidida, des de l’orgull de ser andorrans i de defensar les nostres especificitats.

Hem d’establir amb la Unió Europea relacions estretes, amicals i profitoses, determinades per l’interès d’Andorra, dels andorrans i dels seus residents, defensant la nostra sobirania, el nostre mercat laboral, el nostre teixit empresarial, la nostra agricultura, la nostra seguretat social, la nostra seguretat ciutadana, la nostra administració, la nostra justícia... En definitiva, defensant tot el que és i fa Andorra.

Per concloure, l’acord d’associació a la Unió Europea s’ha de negociar amb una clara voluntat de transparència i amb la participació activa de tots els representants de la societat andorrana, incloent-hi els diferents partits polítics. Perquè Andorra ha de fer bloc en unes negociacions tan importants. Així mateix, quan s’hagin finalitzat les negociacions, l’acord serà sotmès a la ciutadania en un referèndum perquè tots puguem decidir si el volem...

Per totes aquestes raons, per Andorra i pel nostre futur, demanem el teu vot. Vota Terceravia.