Tu, l’home virtuós

En el camí cap a la teva victòria, en l’etern judici mental a què estàs sotmès, des de la crítica, l’exigència i l’autosabotatge destructiu que tant et fas contra tu mateix, necessites posicionar-te en el paper del defensor si vols vèncer la batalla i salvar-te de la mort emocional que et persegueix. Si mentalment no aconsegueixes sortir de tu i veure’t en tercera persona, des de fora, com un observador que aprecia el vergonyós espectacle de la teva decadència, mai seràs conscient ni et reconeixeràs. I en aquest estat de letargia i somnolència t’aniràs consumint fins a quedar-te sense amor propi, sense ànima ni dignitat, totalment buit.
Els teus nivells d’autoestima seran tan baixos que la força del teu cor desapareixerà, i amb una sensació molt dolorosa i punyent al pit sentiràs el teu diafragma tancat, la teva respiració entretallada, el teu cap cot i un constant diàleg mental contra la teva persona, arrasant completament l’amor cap a tu mateix i veient la teva vida amb una desesperança terrible. Vèncer el teu judici mental, en el qual alhora ets l’acusador, l’acusat i el defensor que salva l’acusat, és bàsic per sobreviure i no morir. I si no, observa tots aquells que t’envolten com, esclaus del seu judici mental, són el declivi de la seva pròpia vida.
En ells aprecies la no-vida, perquè en el moment en què perds el teu judici desapareix la vitalitat i la consciència, ets un mort viu. Així viuen molts en la societat. Només has de caminar i veure els seus rostres seriosos i angoixats.
En el joc de la vida sempre hi ha dos finals: el sofriment o el plaer. No hi ha camins intermedis, i si n’hi ha acaben bifurcant-se fins a arribar a ser sofriment o plaer. És una dualitat de la qual no pots escapar. L’univers o aquest déu que ens repta a viure posa aquestes regles. I des d’aquestes regles has de jugar les teves cartes. Cada circumstància o vivència que tu experimentis t’exigirà un grau elevat de consciència i saber fer per no caure en un final dolorós i sofert. I aconseguir tal objectiu només és possible si guanyes el teu judici mental, si conquereixes el teu poder, si com a defensor vences i sents un amor i estima cap a tu mateix que et faci sentir-te cuidat i estimat. No hi ha situació a la vida que et faci feliç o que tu la converteixis en felicitat per tu si no tens autoestima. Perquè la teva autoestima, a part de ser el premi a la victòria en el teu judici mental, és el preuat tresor amb el qual empoderes la teva vida i la projectes cap a la prosperitat i la plenitud, cap a la riquesa i la fortuna en totes les realitats de la teva existència. La teva autoestima és la clau, sense ella no ets ningú. No tens identitat ni valor. Ets un mirall sense imatge. La teva vida estarà abocada al patiment, perquè no tindràs la força necessària per afrontar i lluitar amb les circumstàncies.
Així has d’entendre certs enigmes i lleis de la pròpia vida. Comprenent-ho et serà molt més fàcil viure i, més concretament, viure feliç. T’exposo quatre dels principis més importants que t’acabo de revelar: totes les situacions tenen un final dual (sofriment o plaer), cada situació requereix d’autoestima i força per poder-se desenvolupar. Aquesta autoestima només la pots adquirir vencent en el judici mental al qual et sotmet la ment, i la teva supervivència emocional depèn de la teva autoestima i del plaer generat en les teves realitats. Arribats a aquest punt de la trama de la nostra individualitat i de la mateixa vida, apareix la pregunta d’un honorable lector que ens situa gairebé al precipici: i com tenir autoestima i no caure en el narcisisme? I hi afegeixo jo per precisar més: i com tenir autoestima i no caure en el narcisisme quan l’autoestima és necessària per disposar d’una vida feliç?
El secret de l’autoestima rau a valorar-te a tu sense la necessitat de posar-te més valor que als altres. Tu ets un virtuós que t’estimes des d’un valor individual, no competeixes ni et compares com el narcisista, ets un home superior amb tu mateix.