‘Tunde’

Els esportistes no són coneguts per ser uns grans oradors. Si el BC MoraBanc es fa bàsquet a sobre, els jugadors es fan tòpics a sobre. Ha estat una setmana de presentacions oficials dels nous jugadors del bàsquet. Potser aquesta temporada els veurem més per televisió que no pas en directe, a la pista. Cosetes de la pandèmia. Per a aquells de la Plaza de Colón... cosetes sense importància. El nou projecte del BC MoraBanc, liderat a la banqueta per Ibon Navarro i als despatxos per Francesc Solana i Gorka Aixàs, només té quatre cares noves respecte del curs passat. Ja tocava una mica d’estabilitat. Sergi García, Paulí, Palsson i Dime. Al joc interior també s’hauria d’afegir Babatunde Olumuyiwa, més conegut esportivament com a Tunde. No el coneixia gairebé ningú –alguns que mirem partits de l’infrabàsquet sí, però aquest bàsquet ara aquí queda molt lluny– i a més a més va venir per jugar una fase final excepcional de l’ACB a València. Tunde va arribar al Principat en un viatge amb cotxe des d’Albacete. Estava de vacances obligades per la Covid-19. Li va venir l’oportunitat que sempre havia somiat quan va començar a jugar a l’esport de la cistella: el van trucar de la màxima competició espanyola, i això que va arribar aquí amb números discrets. És el que tenia la normativa d’aquell moment després de les lesions de Moussa i Musli. L’economia no estava per a massa alegries i van apostar per ell. En cinc partits, com es diu de manera vulgar, la va trencar, i es va demostrar a ell mateix que valia per jugar a l’elit. També va mostrar les seves credencials a aquells que no donaven ni un euret per ell. Coses que passen a la vida i a l’esport. I la seva frase d’ahir queda com a lliçó senzilla de vida: “Si treballes, segur que hi ha resultats.” Bon missatge. A vegades diuen coses...