Turisme cinematogràfic (I)

Avui us portaré cap als anys vint del segle passat amb el seu turisme cinematogràfic de la mà de L’Illustration. El desembre de 1924 publica un extens reportatge titulat “En Andorre. Essai de tourisme cinématographique” escrit per André Schelcher. Aprofitant que L’Illustration havia publicat el mes d’agost de 1923 la novel·la Andorra o els homes d’Aram, de l’escriptora de l’Arieja Isabelle Sandy, ens acompanya per un recorregut interessant a la descoberta dels escenaris que descriu Sandy a la seva novel·la. Sens dubte, el gran èxit que ha tingut la novel·la ha fet que els lectors en vulguin saber més i se’ls permeti reviure de certa manera les aventures dels Xiriball.
L’autor del reportatge ens explica que el que fa l’originalitat d’aquest viatge és en primer lloc la substitució de la màquina de fer fotos del turista per una càmera cinematogràfica de butxaca. La càmera Pathé-Baby –imatges que mesuren un centímetre quadrat– acaba de néixer i fa les delícies de Schelcher, a qui la novel·la de Sandy ha entusiasmat i a qui ha fet venir ganes de recórrer aquest país impenetrable i misteriós fent una prova de turisme cinematogràfic encara inèdit.
Per començar instal·la la càmera sobre un suport especial fixat a la carrosseria del seu automòbil, de manera que amb la mà des del seu seient de conductor pugui conduir i filmar els paisatges o qualsevol cosa que trobi interessant.
La primera parada, després d’haver travessat tota França, és a la magnífica casa d’Isabelle Sandy a Cos, que els espera per dinar. Des d’allí ja poden admirar les muntanyes andorranes que aviat coneixeran.

Arriba aviat el moment de posar-se en ruta cap a Andorra a través d’una boira densa. La carretera s’acaba al Pas de la Casa, a 2.076 metres d’altitud. Aquí els espera un guia amb les muntures i es fan portar l’automòbil de l’altre costat del país fent el tomb per Espanya. Muntant les mules arriben al port d’Envalira, on un gran nombre d’ovelles peixen en llibertat. Schelchel ens explica que és aquí on el personatge de Nyerro veu el seu ramat quan té la voluntat de fugir cap a França. Continuen el seu viatge i fan un descans per dinar en una fonda de Soldeu, on encara els esperen dotze quilòmetres per arribar a Andorra la Vella amb mula. Uns camins rocallosos i abruptes que segueixen el curs del Valira. El camí després se situa en alçada de precipicis profunds on Nyerro morirà en la seva tornada precipitant-se cap al torrent. 
Per fer descansar les seves muntures, s’aturaran per visitar la capella de Meritxell i més endavant veuran els “xalets” de les Bons, antigues cases de fusta amb balcó, construïdes a la roca. A Encamp recuperen el seu automòbil, que ha fet el gran tomb per Puigcerdà i la Seu d’Urgell. És a Encamp on Isabelle Sandy descriu una festa andorrana on es coneixeran Angelo i Paquita i l’autor del reportatge s’hi sent com si estigués dins de la novel·la.