Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Turisme cinematogràfic (II)




Seguim amb el relat d’André Schelchel per a l’Illustration del desembre del 1924. Cinc quilòmetres els separen des d’Encamp de la seva pròxima etapa, que és les Escaldes, on troben un petit hotel confortable amb tres banyeres alimentades per l’aigua calenta. 

Després d’una bona nit, es dirigeixen cap a Andorra la Vella. La receptora de correus i telègrafs francesos els farà els honors. A casa seva admiren la Sagrada família,  que des de l’inici de la novel·la està exposada a la Solana, la casa més antiga d’Andorra que Sandy descriu com la casa pairal dels Xiriball, construïda sobre un roc que domina tota la vall. L’autor creu veure a la taula llarga en Cisco mort envoltat de tots els consellers vestits amb el gambetto.

Mira cap al sostre de fusta buscant el forat que dona a la cambra de dalt a través del qual la mare segueix tots els moments dramàtics. En sortir de la casa retroba l’entrada de la cort on vivia Nyerro amb les bèsties. Pel carrer reconeix també la proximitat de la casa de la Conchita, la cigarrera. Procedeixen el seu camí cap a la plaça pública amb la seva presó vella i la seva església  on la Conchita assisteix al casament d’Angelo.

Dinaran a la fonda Joan Torra, on els servirà la Concepción que Isabelle Sandy agafarà com a model del personatge de Conchita. 

La sala del consell general els sorprendrà i els recordarà el famós despatx de Barbablava (sic!). A les parets pengen uns vestits grisos amb els seus tricornis negres, un per cada conseller. Aquests els vesteixen per ocasions com les sessions del Consell o per impartir justícia. Uns vestits que es transmeten de generació en generació. 

Segons Schelcher, la influència francesa va disminuint cada vegada més enfront de la creixent influència espanyola. Està clar que les comunicacions amb França que s’han de fer amb mula són poc avantatjoses tot i que hi ha franquícia duanera. De l’estat veí explica que les comunicacions es fan amb servei d’autobusos fent el tràfic més fàcil. Tot i així, se sorprèn que l’andorrà accepti a contracor aquest progrés i s’oposi de certa manera que es faci una carretera que comuniqui amb França perquè tem que ja no estigui a casa seva. L’autor agafa la carretera construïda per Espanya per dirigir-se cap a Santa Coloma, on visita la capella on Conchita vesteix la verge. A Sant Julià  veurà la casa a sobre del pui, una roca abrupta on es troba la sòrdida casa de la Beppa. 

Més enllà hi ha la frontera on viu el bisbe, copríncep d’Andorra. No pot visitar els coprínceps, i en el seu lloc vol saludar el síndic. El seu cunyat, hoteler i mestre francès tot i ser andorrà, es presta amablement a presentar-li, però a la seva casa encampadana només hi trobaran la filla, que els explica que el seu pare ha marxat cap a la muntanya per recuperar una mula que s’ha escapat.

I així acaba aquest viatge pels escenaris de la novel·la d’Isabelle Sandy Andorra o els homes d’Aram.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic