Tinc la sensació que encara hi ha qui pensa que venir fins a Andorra és tot un esforç i una aventura. Especialment per a aquells que no estan acostumats a agafar el cotxe i passar hores fent cua o desplaçar-se per inacabables carreteres serpentejants. També entenc que hi hagi gent a qui tornar a Andorra generi una important sensació de déjà-vu, i que el que hi puguin trobar no els compensa la pèrdua de temps i de diners.

Per aquest i per molts altres motius, encara és més d’agrair quan tens amics o familiars que fan l’esforç de venir de visita. Sens dubte, una veritable mostra de l’estima que li tenen a un.

Ara bé, a Andorra hi ha mil coses per fer. I som nosaltres, els qui vivim aquí, els que hem de saber vendre o mostrar totes aquestes possibilitats i qualitats. És part de la nostra responsabilitat com a ciutadans conèixer bé l’essència del nostre territori i convertir-nos en els millor agents turístics a tots els nivells.

És una grata experiència aprofitar les visites per conèixer el nostre territori. Per exemple, és una bona oportunitat per fer alguna de les moltíssimes rutes de muntanya, visitar algun dels museus o per acostar-se a algun indret del qual hem sentit a parlar milers de vegades però mai hem tingut temps d’anar-hi –a mi em va passar aquest cap de setmana amb el mirador del roc del Quer. Si encara no hi heu anat, no us ho podeu perdre perquè és espectacular–. El mateix passa amb la cultura. Cada dos per tres podem gaudir d’un espectacle, una exposició o un concert –per cert, aprofito per dir als programadors de l’Auditori Nacional que la programació de la nova temporada és gairebé igual d’espectacular que el mirador del roc del Quer–. En definitiva, que no ens podem queixar. I que qui ho fa és per gust o per desconeixement.

També és cert que hi ha cops en què el bombardeig de propostes és aclaparador i massa dispers. Caldria generar i dinamitzar un espai de trobada atractiu i entenedor per a totes aquestes propostes. No és la primera vegada que em queixo d’això ni serà l’última, malauradament. Bé és cert que existeix l’Agenda.ad o determinats grups de WhatsApp, però no és suficient. Cal que anem tots a l’una –individus, entitats, comuns...– i que no fem la guerra pel nostre compte. Ja que som pocs, millor estar ben organitzats.

En un país com el nostre, eminentment turístic, és comprensible que les campanyes destinades a conèixer el nostre patrimoni estiguin enfocades als visitants forans. Però no estaria de més, que des de les institucions es treballés més intensament a donar a conèixer allò que ens envolta als que vivim aquí. Si no som nosaltres qui ho valorem en primera instància, qui esperem que ho faci?