Turisme de proximitat

Amb el bon temps, ve el moment de sortir de casa, de descobrir paisatges i entorns. Pot ser l’ocasió no només de cultivar l’esperit, sinó també d’aprofitar per passar una mica de temps amb la família i, per què no, de fer algun àpat memorable. He de confessar que l’opció que menys em convé són els viatges gaire llunyans. De jove viatjava molt, però avui en dia cada vegada tinc més mandra de pujar en un avió en companyia de mitja humanitat; m’estimo molt els meus companys humans, però si pot ser a una mica més distància que els 45 cm d’amplada i 76 de profunditat de la classe turística. També m’encanta admirar les joies de l’arquitectura industrial postmodernista dels aeroports, però si pot no ser en ple mes d’agost amb l’aire condicionat que arriba als límits de la seva efectivitat. Sobretot, crec que el que menys m’agrada és haver de planificar els viatges amb gaire antelació. Així, els últims anys he estat voltant sobretot amb cotxe particular.

Tampoc us penseu que calgui anar gaire lluny per veure coses noves i interessants. Per donar-ne un exemple, com porteu el tema dels ibers i de la seva presència aquí a prop del Pirineu? Confesso que jo tampoc en tenia massa referències, fins a interessar-m’hi i trobar que, ben a prop nostre, hi ha unes quantes restes de la seva presència, sovint en forma d’oppida –és a dir, poblats que ocupaven la part superior d’un turó o d’una eminència.

Un bon exemple és a Bolvir, municipi de la Cerdanya, que es troba a uns tres quarts d’hora de la frontera. A la carretera de Puigcerdà, és a tot just deu quilòmetres després de la rotonda del túnel del Cadí. Si passem el poble de Bolvir, un trencall a la dreta ens porta fins al Castellot, nom del jaciment arqueològic que ocupa tot el cim del turó. Hi podrem veure les restes dels murs i d’un fossat defensiu, amb tota una sèrie de construccions que seguien el perímetre de l’assentament, d’esquena a la muralla. Aquest lloc concret és notable per la quantitat de traces d’activitats metal·lúrgiques que s’hi han trobat, sobretot del ferro, però també d’altres metalls: coure, bronze, plom, i potser fins i tot una mica d’or. Aquest lloc tan estratègic per les vies de comunicació va ser ocupat tant en l’època dels ibers, a partir del quart segle abans de la nostra era, com més tard pels romans i a principis de l’edat mitjana.

Avui en dia continuen les campanyes arqueològiques al jaciment. Ja se n’ha pogut delimitar suficientment els diferents espais per fer-se una idea de com podia ser un nucli d’aquestes característiques.  A més, l’ajuntament de Bolvir ha tingut la bona idea d’obrir-hi un espai interpretatiu, l’Espai Ceretània, on s’exposen diferents objectes trobats durant les investigacions ja fetes. Una possible aposta, doncs, si volem marxar... però no gaire lluny.