Enguany celebrem al conjunt del món l’Any internacional del turisme sostenible per al desenvolupament. Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), cada any són més de 1.100 milions les persones que fan viatges internacionals, una xifra que creix aproximadament un 5% anual, i això sense considerar el turisme interior i de proximitat o el lleure. Entre les principals causes que expliquen la importància del turisme hi ha l’increment de la població i de la gent amb possibilitat econòmica de viatjar, a més de la millora de la mobilitat i les comunicacions que permeten que cada cop es facin més activitats turístiques i en llocs cada cop més remots.

Però paral·lelament a aquest boom socioeconòmic, el turisme també ha comportat moltes vegades un increment accentuat de l’impacte global d’aquestes activitats; no únicament per una colonització d’entorns fins ara poc freqüentats i la seva urbanització, sinó principalment pel consum dels recursos i l’energia que calen per satisfer les necessitats bàsiques dels turistes: desplaçaments i demanda energètica que contribueixen a l’escalfament global i el canvi climàtic, generació de residus, producció i comerç d’aliments (en una dieta globalitzada), ús i contaminació de l’aigua, etc.

Alhora, a més d’aquests costos ambientals, cal considerar els aspectes socials, perquè si bé és cert que el turisme és un motor socioeconòmic, certes formes de turisme poden comportar conseqüències negatives en l’esfera social i econòmica, especialment entre les comunitats locals i els col·lectius més desafavorits: precarietat laboral, especulació immobiliària i augment del preu de l’habitatge i d’altres béns bàsics de consum.

Per tots aquests motius no és estrany que a l’hora d’abordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) Nacions Unides reconegui el paper del turisme en l’erradicació de la pobresa, posant l’accent en el turisme que permeti assegurar cinc aspectes essencials: el creixement econòmic inclusiu i sostenible; la inclusió social, l’ocupació i la reducció de la pobresa; l’ús eficient dels recursos, la protecció ambiental i la lluita contra el canvi climàtic; els valors culturals, la diversitat i el patrimoni, i, finalment, la pau i la seguretat.

En aquesta línia, ja fa anys que han anat sorgint alternatives diferenciades del model “tradicional” del turisme de masses i que han rebut etiquetes com “turisme responsable”, “turisme sostenible” o “turisme just”. Són expressions que comparteixen una base de pensament comuna, en el sentit que la cultura de la sostenibilitat vetlla per aspectes ambientals i socials i que apel·la a un consum més responsable, sobretot en el cas més específic de l’anomenat “turisme just”. En essència, es tracta de maneres de fer i pensar el turisme que compatibilitzen el lleure dels viatgers amb la qualitat de vida i les necessitats quotidianes de ciutadans i comunitats residents, i que alhora vetllen per protegir la qualitat mediambiental.

Una característica clau d’aquest tipus de turisme és, més enllà del tarannà i l’actitud de responsabilitat, la voluntat d’estar ben informats i ser conseqüents en la tria de les opcions turístiques. I és que un turista que vulgui ser responsable haurà de cultivar la visió crítica, les ganes d’estar ben informat i un esperit de compromís que li permeti sortir del circuit de turisme “tradicional” establert. Les nostres decisions i tries com a turistes tenen efectes reals i directes en el sector turístic, encara que pensem que d’un en un no tenim prou capacitat de canviar les coses. En el moment que comprem o accedim a un paquet o una activitat turística determinada li estem donant continuïtat, estem dient a tots els agents econòmics que hi participen que estem d’acord amb els seus procediments. Si acceptem models de turisme no respectuosos estem dient sí a un model socioeconòmicament injust i ambientalment insostenible. En canvi, la tria d’alternatives que vetllen per la sostenibilitat, la conservació del medi ambient i la justícia social estimula aquesta part d’agents turístics que volen fer les coses ben fetes i permet que a mitjà i a llarg termini el canvi de model pugui ser una realitat generalitzada i no pas un fet anecdòtic.

Per acabar, sapigueu que a Andorra s’ha creat un grup de treball interministerial per fer el seguiment de l’Any internacional del turisme sostenible i promocionar la celebració d’activitats sobre aquest tema. Trobareu tota la informació al web d’Exteriors (www.exteriors.ad). I si el que voleu és saber més coses sobre aquest tema, us recomanem que llegiu el número 5 de l’Estàs al CAS?, especial sobre turisme sostenible. El trobareu a www.sostenibilitat.ad.