Un dels detalls més delirants de la jornada de dijous al Parlament català va ser el sensacional cintell –“Especial”, glups– que TV3 va endossar a la retransmissió. Especial! Cal aturar-se aquí en el formidable sentit de l’humor de l’editor: la programació de TV3 és permanentment especial des de molt abans que arrenqués el Procés. Com a mínim, des que amb l’excusa del concert de torn de Sopa, Gossos o qualsevol d’aquella tropa de soi dissants rockers subvencionats ens col·locava sistemàticament la reglamentària estelada. No fallava mai. En certa ocasió, quan encara era director de la Corpo, li vaig demanar a Vicenç Villatoro si no li semblava pelet sectari i si hi havia consigna al darrere. Em va respondre que l’estelada al vent era un element tan telegènic que no es podia passar per alt. I que a ell no li molestava. Després va venir Ventdelplà, coseta estupenda: els generosos guionistes van permetre que el Ramiro i senyora parlessin aquell simpàtic català axarnegat, contrapunt perfecte a l'impecable català fabrià de la resta de personatges. Vet aquí una certa visió del país que culmina en la papereta de l’1-O: amb el castellà castigat a la lletra minúscula de l’invent. Els informatius de la Casa són tan, però tan professionals –professionals a sou de la ceba, és clar– que porten cinc anys obrint amb el Procés. Per no parlar del Mes 324, tan plural que fins i tot Bernat Dedeu se’n va donar de baixa. I així, xino-xano, arribem a l’apoteosi de divendres, amb Mònica Terribas esbroncant el diputat Coscubiela, erigint-se en una mena de Marianne estelada i dictant-li a l’espectador com havia de digerir el parlament d’aquell psuqueru traïdor i botifler. Ni l’Urdaci del “Ce, ce, o, o”. I es creuen la BBC catalana.
PS: avui, doble ració especial. I anar fent.