L’altre dia, mirant la tele, vaig saber quin seria el tema d’aquest article. A TV3 emetien un programa dedicat a la família Pujol i els seus problemes amb la Justícia. És notori que des del primer fins a l’últim dels familiars de l’ex-president de la Generalitat estan esquitxats per assumptes financers, diguem-ne tèrbols. Més que el contingut, el que em va sobtar va ser com es tractava l’afer i com s’hi relacionava a Andorra.
Per començar, el títol associava la suposada corrupció dels Pujol amb el nom del nostre país: Pujol, els secrets d’Andorra. Amb aquest títol, Andorra sembla injustament l’epicentre de la suposada acció delictiva de l’entorn del polític. El reportatge, que desgranava els passos que seguien els Pujol per escapar del control financer de l’Estat espanyol, mostrava imatges de casa nostra: vistes aèries de la capital, dels grans eixos comercials, de la frontera i imatges del recorregut d’un tot terreny amb matrícula espanyola per carreteres nevades. Podia semblar,  i de fet semblava, que l’origen de tots els mals associats al clan Pujol és a Andorra.
Paradoxalment, en el mateix reportatge, apareixien altres indrets d’Europa que la família acostumava a utilitzar per despistar el fisc. Però el fil argumental tornava sempre a Andorra malgrat que les accions presumptament corruptes tinguessin lloc a Catalunya. Al final s’assegurava fins i tot que l’origen de la crisi de BPA era la lluita amagada i quasi il·legal de l’Estat espanyol, a través de l’anomenada policia patriòtica, contra l’independentisme català i el seu cap de turc Jordi Pujol.
Lluny d’aportar llum a aquella crisi que quasi elimina del mapa la nostra plaça financera i lluny també de desembrollar el cas Pujol, la veritat és que Andorra no en surt gaire ben parada. Alguns mitjans espanyols titllaven el reportatge de rentat de cara de la família del polític i és cert que al final semblava que no havien fet gran cosa punible i que tot era un gran complot contra el creixent independentisme. Res estrany coneixent la línia editorial de la cadena catalana. Sigui com sigui, repeteixo, Andorra no es mereixia un tracte així. Potser era la manera de fer-nos pagar que el nostre país no s’hagi alineat mai oficialment amb la causa independentista. 
Acaba el programa i em quedo pensant, justament, en el tarannà indepe de TV3. Em ve al cap de seguida l’espai de la previsió meteorològica. El presentador acostuma a fer un avanç acompanyat de cinc mapes, ni més ni menys, del que ells anomenen els països catalans. Així, balears, valencians, rossellonesos, frangencs i també andorrans (només hi falten els algueresos) apareixen tots en un únic mapa sense fronteres polítiques, com pertanyent a la gran pàtria catalana.
S’han parat a pensar que aquest fet, anodí per a molts, pot resultar ofensiu per a d’altres? Aneu-li a dir a un suís o a un belga francòfons que s’han de sentir fills de la mare pàtria França. Digueu-li a un flamenc que com que parla una variant del neerlandès, cal que se senti holandès. Imagineu que tots els països de parla germànica com Àustria o Liechtenstein hagin de sentir-se alemanys?
No nego que a totes aquelles regions que he citat abans i en la qual s’inclou Andorra, no ens uneixi una part de la cultura catalana i fins i tot la llengua. Però pretendre unir-nos més enllà d’això i fer-ne fins i tot un cavall de batalla política em sembla agosarat, fora de lloc en ple segle XXI i una manca de respecte cap a tots nosaltres. 
També em venen al cap periodistes com ara la Pilar Rahola, independentista bel·ligerant que s’allunya de tota moderació i pontifiquen des de diferents programes de la cadena. El que diuen va a missa i el control dels moderadors és quasi inexistent.
La mateixa Rahola va protagonitzar un episodi grotesc en què negava el dret a decidir a la Vall d’Aran, de cultura occitana i no catalana, recordem-ho. Li va acabar demanant en directe a un aranès que declarava no sentir-se català que si no vivia a Catalunya, on vivia? A Mart? Cuní, que encara presentava a la televisió pública, no va poder deixar d’esgarrifar-se amb el discurs de la periodista.
Abans d’apagar la tele per anar a dormir, posen l’espot de la companyia de telecomunicacions catalana Parlem Telecom. Res a veure a priori amb l’imperialisme de TV3, però casualment, Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Olot, Tortosa, el Pallars… i Alacant, el Rosselló, Mallorca i Maó, que jo sàpiga fora de Catalunya, són considerats pel locutor com casa nostra.
Quina mandra… Apago la tele i, ara sí, marxo a dormir.