Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AGrebennikova

Alexandra Grebennikova

Escriptora

 

 

Txaikovski

Txaikovski

Autor:


Una de les memòries més fondes dels hiverns de la meva infantesa russa són els vidres gelats. Els cristalls s’acumulaven per la part de fora i cobrien la superfície del vidre d’ornaments místics i fantasiosos. Les línies s’ajuntaven i formaven fulles, estrelles, trineus. Fins i tot hi he arribat a veure cares conegudes. No les veia tan clarament com la cara de Piotr Ilitx Txaikovski a la il·lustració de Jordi Casamajor a aquest article, però el seu dibuix me les recorda. Cares pensatives que sortien de les profunditats d’un pou de l’hivern amb l’acompanyament d’un vals de flocs de neu.
L’altre record d’aquells anys que atresoro és l’escola de música. A l’aula de la nostra professora, Natàlia Aleksandrovna, sempre se’ns oferia el te negre amb molt sucre. Arribàvem a classe amb antelació i el preníem amb llesques de bescuit al costat de les finestres gelades, mentre esperàvem el nostre torn i escoltàvem la interpretació dels companys. Era una sala força gran, amb dos pianos de cua de color negre. Hi regnava una atmosfera de bona fe i elegància, un esperit romàntic afí al de les creacions de Txaikovski. Era un dels seus compositors preferits, i durant els anys de la nostra adolescència molts vam arribar a tocar totes les dotze peces de Les estacions op.37b. Un dia hi sonava Abril – Campaneta de neu, l’altre, la peça en la b major: Desembre – Nadal. Sempre m’ha sobtat l’existència de la música: el simple fet que hi hagi gent al món que no pensi, pròpiament dit, en paraules, ni tan sols en imatges, sinó en sons plaents.
A les portes de Nadal del 2020, l’any tan estrany, no tenim altra sortida que refugiar-nos a les memòries llunyanes. Des de mitjans de març tinc una sensació que et deu agafar en un vaixell creuant un oceà quan els aparells de navegació deixen de funcionar. Visc en un núvol. Totes les coses al meu abast estan emboirades, no tenen cap ni peus. Les fronteres entre el reialme del real i el de l’imaginari s’han esfumat del tot. El món està amenaçat per una rata de set caps; s’hi enfronta un bigarrat exèrcit de jocs i joguines. Ai las, ningú ens avança la informació sobre el desenllaç del ballet particular que ens pertoca en el nostre minúscul territori per ballar-lo. Tant de bo tot resultés un malson i es reparés un cop obríssim els ulls; les llotges s’han omplert de públic desitjós de celebrar el triomf del capità Trencanous, però res no té pinta d’un relat meravellós de tradició nadalenca.
El ballet Trencanous va néixer de l’ànima turmentada i tendra de Txaikovski, el primer dels compositors russos que va adquirir una notorietat internacional,  el mateix any que el biòleg rus Dimitri Ivanovski va descobrir els virus. L’altre dels fets que ens regala la xarxa global amb relació al 1892 és assenyalar-lo com a l’any quan per primer cop es comença a filtrar l’aigua a Europa per prevenir les malalties infeccioses. Fa 128 anys, el dia 6 de desembre, el Trencanous s’estrenava al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg.

 

Comentaris: 1

Comentaris

Desconec si mai s'ha convertit en ballet Rattenfänger von Hameln, també conegut com el Rat-Catcher de Hamelin. El personatge protagonista d’una llegenda a Hameln a Alemanya. La llegenda es remunta a l'Edat Mitjana i també va de rates com tots sabem. La música fa referència a un flautista, vestit amb roba multicolor per capturar les rates que enmalteixen els pobles amb la seva pròpia flauta màgica. Quan els ciutadans però de hameln es neguen a pagar aquest servei tal com es va prometre, el flautista pren represàlies utilitzant el poder màgic de la música que sona a través del pal de fusta foradat que té a les seves mans per allunyar els seus fills. Una bella fàbula escrita per Johann Wolfgang von Goethe, els germans Grimm i Robert Browning entre molts d'altres autors que de segur que en versió Opera ballada o musical de Hollywwood iguala la màgia d'una Opera versionant la també famós conte de la Rateta que escombrava l'escaleta.

Per aquest Nadal 2020 donat que no podrem anar a veure teatre i ens hem de quedar a casa dubto entre comprar Nussknacker und Mausekönig, escrit durant l'any 1816 per Ernst Theodor Amadeus Hoffmann o Histoire d'uncasse-noisette d'Alexandre Dumas. Adaptació que conserva l'argument de la història original però agregant-li les característiques pròpies de les novel·les de Dumas a més de canviar situacions i personatges de el conte de Hoffman. Basada en aquest versió va ser que es va fer el ballet "El Trencanous" de Txaikovski.

D'acord a la bibliografia de Frank Reed seva edició original va ser a París, per J. Hetzel en 1845, publicada en 40 parts cadascuna de 16 pàgines. La seva primera edició com volum va ser en 1845, també per J. Hetzel, en dos volums.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic