“Els beneficis són altament desproporcionats a favor d’Andorra i San Marino”, a la vegada que “el retorn econòmic o l’avantatge estratègic per als ciutadans de la Unió Europea continua sent molt limitat”. Així és com veu l’acord d’associació entre Andorra i la UE el diputat d’extrema dreta alemany Alexander Sell, per qui Europa ha cedit en excés a les demandes plantejades pel Principat i per San Marino durant la negociació de l’acord.
Malgrat que cal tenir present que aquesta opinió ve d’un partit com Alternativa per Alemanya, que no es caracteritza precisament pel seu europeisme, i que, com és habitual en formacions d’extrema dreta, es tracta d’una argumentació simplista, tenint en compte que és evident que l’acord d’associació no pot impactar de la mateixa manera en un país de tot just 90.000 habitants que en un territori gegant de 500 milions de persones, sempre està bé que des de fora es reconegui el que sovint costa fer des de dins de casa.
I és que malauradament és cert allò que diu que es tendeix més a reconèixer allò que tenim més lluny que no pas el que tenim a prop, segurament perquè aquesta proximitat fa que no ens fixem més i que s’acabi valorant més el de fora, desprestigiant sovint, el de dins.
Sigui com sigui, i tot i que les manifestacions de Sell cal interpretar-les més en clau interna de cara als seus electors que no pas com un qüestionament de l’acord assolit entre la UE i Andorra i San Marino, aquestes venen a avalar el que des de la secretaria d’Estat d’Afers Exteriors s’ha dit i repetit per activa i passiva, a tots aquells disposats a escoltar, i a anar més enllà de l’estripada fàcil de discursos simplistes, sovint partint de fal·làcies, que, globalment, l’acord d’associació tancat amb la UE és un bon acord, ja que presenta més avantatges que no pas inconvenients.
