Un aeroport al territori andorrà?

Ja m’he referit en aquesta mateixa columna d’opinió en alguna ocasió a la tendència que tenim, com a país, de caure en el que jo anomeno bucle. I és que periòdicament i, per mi, massa sovint acostumem a debatre sobre els mateixos temes sense arribar a cap conclusió o, si hi arribem, no ens en donem per assabentats i tornem a reprendre la qüestió, suposo que perquè a algú li interessa. Això es converteix, a més d’un exercici inútil, per la pèrdua d’energia que suposa, en un fàstic, almenys des del punt de vista periodístic, perquè de nou estem condemnats a repetir el que ja es va dir. Un altre exemple d’aquest estrany fenomen és l’anunci del nou president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, que ha començat fort en el càrrec, cosa que, per altra banda, és d’agrair per no haver d’escoltar les banalitats amb què d’altres s’inicien en alguna responsabilitat. Armengol ha defensat sense embuts la molt vella idea de dotar el país d’un aeroport a dins del territori andorrà. El primer que et ve al cap és que en el seu dia es va parlar de construir una infraestructura d’aquest tipus a la Rabassa, com un dels pocs llocs on en principi s’hauria pogut fer. El cert, pel que recordo ara mateix, és que aquesta opció, pels condicionants tècnics i, en vista que, en un espai tan reduït com el nostre, és pràcticament impossible trobar un indret adequat per a un aeroport, es van posar tots els esforços en engegar de nou el de la Seu d’Urgell. Si comencem a repetir debats: proposo que reestudiem la posada en marxa del metro aeri, idea que va llençar Marc Forné quan era cap de Govern i que sempre es va veure amb simpatia socialment.