Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Un altre 1 de Maig a Andorra

Autor: Gabriel Ubach (Secretari general de la Unió Sindical d'Andorra)


Un any més l’1 de Maig a Andorra ha passat sense pena ni glòria. Tots els partits que han obtingut representació parlamentària al Consell General i també els que no han obtingut representació diuen que han entès el missatge; que no pot ser que les famílies andorranes no puguin arribar a final de mes; que no pot ser que salaris i pensions estiguin per sota del preu de l’habitatge, que pateix una especulació brutal; que es continuï negant la possibilitat de la conciliació laboral i familiar als treballadors i treballadores del Principat; la bretxa salarial entre homes i dones, les pensions de misèria, que es continuï amb l’acomiadament lliure; que les lleis laborals s’estableixin sense acord ni diàleg amb els sindicats, tant de la Funció Pública com de l’empresa privada, i que mentrestant les fortunes més importants es posicionin en Sicavs per pagar percentualment molt menys que la classe treballadora.

No pot ser que les cotitzacions a la CASS dels treballadors estiguin dos o tres punts per sota del que paguen als països veïns, però que la cotització de les empreses no arribi a la meitat del que pagarien a aquests mateixos països veïns. Però són els empresaris els que demanen insistentment la retallada sistemàtica de les prestacions de la CASS. Cal que es passi de les paraules als fets: l’1 de Maig ha de ser festiu a Andorra i els sectors o empreses que vulguin treballar a través de convenis col·lectius han de ser capaços d’arribar a acords amb els seus treballadors, però sense imposicions, tots han de trobar la compensació necessària per fer realitat la rendibilitat de l’empresa i la conciliació de la vida laboral i social.

Durant tota la campanya electoral l’USdA ha reclamat un país per viure i no només per treballar, hem deixat clar que la població s’ha de convertir en un actiu més del teixit productiu del país. Si la classe treballadora no arriba a final de mes, la petita i mitjana empresa no podrà subsistir; si la classe mitjana andorrana, treballadors, pensionistes i funcionaris no arriben a final de mes, el motor econòmic d’Andorra s’aturarà. El Codi de relacions laborals, així com la Llei de la Funció Pública i la llei de coacció sindical no ajuden en res a la normalització de la societat andorrana. Cal que la societat andorrana recuperi el diàleg i el consens social tan necessari per afrontar els importants reptes futurs, com un possible acord amb la UE. Cal que tots els grups parlamentaris entenguin que Andorra s’ha de cohesionar socialment i laboral, cosa que avui està lluny de ser una realitat, i és per això que cal un gest de la classe política envers la classe treballadora i que l’1 de Maig sigui festiu a Andorra com a la resta del món. Prou paraules, passem a l’acció i deixem l’Andorra feudal enrere.

Visca Andorra i els andorrans tots junts.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic