Avançar les properes eleccions generals a final de l’any vinent per distanciar-les de les comunals, que tindran lloc al desembre del 2019. És l’última opinió que hem pogut sentir des del Govern, en aquest cas del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, sobre aquesta possibilitat, després que el cap de Govern obrís de nou la caixa de pandora divendres passat. Personalment, pensant egoistament, i de ben segur que coincidirà amb mi més d’un company de professió, em semblaria ideal aquest avançament. Més que res, per allò de no haver de cobrir informativament en un mateix any dues campanyes electorals seguides, que acostumen a ser, com a mínim, feixugues des del punt de vista de la pràctica periodística. Vull entendre, però, que aquest no pot ser un argument determinant, sinó més aviat extemporani a l’hora de prendre una decisió política d’aquest calat, i que se’n tindran en compte d’altres més de fons. El sentiment que hi ha al carrer, segons m’expliquen, és que la crisi de BPA va impedir durant més d’un any encarrilar una legislatura cap a la resolució dels grans temes pendents del país. En definitiva, va ser més d’un any, com aquell qui diu, perdut. Només quedaven, per tant, dos anys i mig per encarar les tan gastades grans reformes pendents i, si ara els restem més d’un any, tot plegat queda en un any i mig de legislatura efectiva. Poc bagatge, així doncs, per a la feina pendent que es preveia fer en un principi. Esperem, finalment, que sigui quina sigui la decisió que ara es prengui es faci primant els interessos de país i no els de partit.
