Un altre Sant Jordi

Dissabte va ser Sant Jordi. Aquest any ja en fa un que vaig publicar el meu primer llibre. Era una novel·la negra amb un toc de gènere fantàstic, publicada per l’editorial Filactèria. Després de les primeres dues o tres ressenyes en blogs, ja ningú no en va parlar gaire més. M’he passat l’últim any i un mes fent egosurfing. Cada dia. Els ressenyistes del país encara no han dit res de Fusell, amb música coral. Potser ja no en diran res.

Dissabte em vaig llevar i vaig esmorzar fort perquè tenia la intenció de quedar-me tot el dia passejant plaça del Poble amunt i avall, mirant paradetes i saludant coneguts. Quan hi vaig arribar, poc després de les onze, l’espai era ple com un ou. De seguit vaig identificar alguns escriptors locals d’aquells que es creuen estrelles, pobrets. La majoria, els bons de veritat, no hi eren (Peruga, Villaró, Rubio). Aquest any no surto a les fotos. Persisteixen a publicar gent de l’àmbit del periodisme o del disseny. Pocs dels que signen i dediquen aguanten fins a l’hora de dinar.

A l’hora de la sobretaula amenaça pluja i la plaça queda si no deserta, sí molt desofegada. No sé què hi faig, allí. Ja no trobo ganxos amb qui pugui fer-la petar. No queda ni un autor del meu grat. Ja tinc els tres llibres que m’havia proposat autoregalar-me (Roig, Mas, Fernández). Segurament la meva dona me’n regalarà un altre (que haurà triat aconsellada pel llibreter de torn) de cara al vespre, quan jo li doni les roses. No conec ningú de cap editorial. Tampoc ningú de cap llibreria no em coneix a mi. Potser el proper Sant Jordi publicaré i podré repetir l’experiència d’ara fa un any a Barcelona: el contacte amb el lector i tota aquesta mandanga. Que em tornin a acariciar l’ego.

Al final de la tarda s’alça una brisa carregada de mals averanys. M’assec a la vora d’un poeta pastor de llargues rastes (Orobitg) i parlem de la revista Portella i la seva gent (avui estranyament des­apareguts). Ja no queden cues, ni quilomètriques ni de cap altra mena. Aquest Sant Jordi no he publicat llibre. No me n’he sortit. És clar que dos llibres consecutius haurien suposat una fita mai vista.

Al matí no he pogut evitar fixar-me en un grup de gent que duien barbes, una mica desendreçats, que s’estaven a la vora d’Orobitg. Músics, segur, o gent de la faràndula. Li pregunto qui eren: els del grup Hysteriofunk, que presentaven disc-llibre amb Gálvez i una il·lustradora novella, molt guapa, que es diu Àstrid Janer. I també el tal Férriz, actor i director, que els ha fet un curtmetratge. Ja estan recollint les paradetes. A besllum veig la portada d’un llibre que, de lluny, podria dir L’obra articulística d’Arseni Sugranyes. La brisa fa un crescendo en què persisteix la prenyamenta humida. Quan me n’adono, estic sol al banc i Sant Jordi s’ha escolat.