Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de OVilella

Oriol Vilella

Músic

 

 

Per un amic




Divendres va ser dia de retrobament, perquè, malgrat que les xarxes ens facin sentir propers, el contacte físic, les abraçades, les mirades, els somriures reals, sense emoticones pel mig, tenen el poder de l’autenticitat i ens estem acostumant massa als succedanis.

Divendres, com deia, va ser dia de retrobament, ja que va ser el dia que vam marcar a l’agenda per fer un assaig amb els que havíem parit el disc del Maurici Bellmunt. Va ser el dia que estàvem tots per primera vegada d’ençà que vam decidir enregistrar aquest disc d’homenatge al nostre amic, perquè gràcies (o no) a les noves tecnologies, ja fa temps que es pot fer un disc sense haver d’aplegar tots els participants en un mateix recinte; en aquest cas concret, una bona part del disc va ser enregistrat a la comarca catalana del Vallès Oriental i la resta a Andorra la Vella, i les músiques, convertides en uns i zeros, van viatjar una vegada i una altra per la xarxa.

L’assaig va anar sobre rodes, vam quedar relativament d’hora, a les sis de la tarda, amb la previsió d’acabar a la matinada, però va anar tot tan fluid que només ens va caldre fer els temes una sola vegada, revisant tonalitats i recordant estructures, quins músics, per Déu! Tot treballat a casa, tot memoritzat, tothom atent; cinc hores més tard ja érem fora del local d’assaig, preparats per al dia del concert.

L’endemà, muntatge i prova de so. Amb uns músics així tot és fàcil. Sonava tot bé pràcticament a la primera.

I després, al vespre, sortint del restaurant on vam sopar, els dubtes: “Vindrà molta gent? Ho fem a l’hora del Barça, això ens va en contra! Ha plogut i si plou la gent no surt de casa… Jo n’espero cinc que segur que vindran. Només de la meva família en vindran set…” però mirant a través del vidre de la Fada Ignorant ja veus que l’hem tornada a fer grossa. Tot ple, el Toni darrere la barra com sempre amb un somriure, servint copes, una rere l’altra. La gent expectant, la majoria cares conegudes. “Està molt bé que feu això”, pel Maurici tot és poc, responc.

I el concert va sobre rodes perquè tot ajuda. Un públic amic i entregat, la professionalitat del Lluís Cartes, que segurament ha fet més concerts que tots els altres que formàvem la banda junts. El Jordi Demiguel i el Carles Matute, que amb la seva experiència van saber posar el punt de Rock’n Roll a la nit, el Jan Cartes va fer del Bebo Valdés de les valls, com el va batejar el Carles Matute, erigit com a showman de la nit per mèrits propis. El Fano Pallarés, que a part de cantar va estar, aquest cop, a la bateria i la percussió. La meravellosa Rebeca Raya, que va volar expressament des de Mallorca per participar en l’homenatge. I l’Òscar Llauradó, solid bass com sempre, segur com ningú a les quatre cordes.

També vam fer pujar l’homenatjat, el Maurici Bellmunt, perquè al disc hi ha tres poemes seus que recita, i ho va voler fer en directe, fins i tot va cantar una cançó al final de tot. En definitiva, una nit màgica per recordar tota la vida.

Sigui com sigui, per un amic tot és poc.

Comentaris: 1

Comentaris

Genial article, sols et falta destacar les meravelloses i sòlides guitarres i afinades veus que tu vas posar al concert.s'ha de repetir. Salut company.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic