S’ha posat de moda dir mal de les xarxes socials i, certament, hi ha moltes intervencions que no valen ni el preu dels electrons que s’han gastat per donar-los vida. De tant en tant, però, hom hi pot trobar alguna perla o, com en aquest cas, un motiu de reflexió. La situació comença amb una pregunta de Sergi Cano: “Hi ha constància que algun Papa hagi visitat mai Andorra, on hi ha un copríncep episcopal?”
Resposta informada de l’Albert Villaró: “No, mai.”

Efectivament, després de fer unes verificacions, és així tal com ho diu l’Albert. Cap papa de Roma ha visitat Andorra, que sabem. Ampliem una mica l’àmbit d’anàlisi, però. Podem suposar que un nombre petit –tot i que potencialment superior a zero– de papes ortodoxos ens hagin vingut a fer una visita. No crec que hagi estat mai a títol oficial, però, de la mateixa manera que tampoc tinc constància que s’hagi parlat del nostre petit país com a destí adequat pel turisme d’altres religions. Andorra Turisme, prengueu nota, si us plau. Hi ha un potencial mercat aquí que potser valdria la pena treballar. Ja tenim el pont tibetà a Canillo; dins el mateix registre, un monestir també tibetà no desentonaria de l’ambient muntanyenc. També trobo del tot evident que una estàtua gegant de Buda faria patxoca a dalt del Carroi, al costat de l’arribada del telefèric. No deixeu de contactar amb mi si necessiteu més idees sobre com atreure el turisme oriental.

Tornant a les visites d’Estat, és ben cert que hem pogut rebre uns quants presidents de la República Francesa. Queda per fer anar a picar una mica més amunt i preveure una visita oficial de la presidenta de la Comissió Europea, la senyora Von der Leyden. O no, segons com vagin les coses. De moment, però, tampoc ha estat el cas.

Així, semblava clar que no hem tingut mai el plaer de rebre ningú que tingui més rang que els mateixos caps d’Estat ben nostres, els coprínceps d’Andorra. Tot i que...

Una coseta de la resposta de l’Albert em va fer cavil·lar. No ens ha vingut mai cap Papa, però què podem dir dels antipapes? En diferents moments de la història de l’Església, s’han produït situacions en què hi havia més d’un Papa, sovint a causa dels enfrontaments interns de diferents faccions polítiques. Al cap d’uns anys, una de les dues faccions solia guanyar respecte a l’altra, i aleshores el seu Papa mantenia el títol oaficial per a la posteritat, mentre que el Papa de la facció perdedora es transformava en antipapa. Vae victis! Són els guanyadors que escriuen la història. Entre els antipapes, trobem els dos últims dels papes d’Avinyó. Si bé els set primers d’aquests van regnar com a papes únics i ben reconeguts entre els anys 1305 i 1378, no va ser així per als dos últims –Climent VII i Benet XIII– que ho van fer en paral·lel amb altres papes establerts de manera paral·lela, a Roma. Posteriorment, els dos antipapes van ser rebutjats per la historiografia oficial, perdent així la seva categoria. Quedem-nos sobretot amb el segon i últim, Benet XIII, que abans de ser Papa es deia Pedro Martínez de Luna (i Pérez de Gotor).

El barri antic de la Seu d’Urgell conté algunes joies arquitectòniques a més de la mateixa catedral. Una de les més conegudes de l’àmbit civil és Ca l’Armenter. Construïda per la família aragonesa de Luna –encara es veuen les seves armes a la façana– sembla que pugui tenir alguna cosa a veure amb Pere Martínez Luna, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra entre els anys 1365 i 1370. Com és lògic, resulta molt possible que aquest hagués fet alguna visita pastoral a Andorra.

Pedro Martínez de Luna i Pere Martínez Luna. Podria ser...?

Malauradament, no pot ser. Hi ha hagut molts membres de la família Luna que es deien tant Pedro com Martínez. El nostre estimat bisbe i copríncep va morir en el càrrec a principis de l’any 1370, mentre que l’antipapa del mateix nom va seguir ben viu fins a l’entrada del segle següent.

Es confirma així la sentència de l’Albert: oficialment, no ens ha visitat mai ni cap Papa, ni tampoc cap antipapa. Pel que fa al dalai-lama, tot queda per veure. Jo crec que l’hauríem de convidar.