Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Escriptor

 

 

Un apartament a Altafulla




No sé com ni per què, però un bon dia va arribar a oïda dels pares que criar un infant sortia, plus ou moins, a un milió de peles l’any, unes 85.000 cuques al mes. Sis mil eurets de no res de fa, què sé jo, unes quatre dècades. Ignoro la salut de les finances familiars d’aleshores, però les meves van patir un sotrac devastador: l’endemà de conèixer-se la notícia la meva paga va esfumar-se per sempre més, juntament amb la vedella i el pernil salat al menú setmanal.
Nosaltres érem dos, i el càlcul resultava senzill: tants fills a tants mesos fins als divuit tacos, si no és que el tema s’allargava més enllà de l’estrictament desitjable, trenta-sis quilos, 215.000 euros. O, com argumentava el pare, un xalet a Calafell. A partir d’aquell moment –en broma, deia ell– va deixar de cridar-nos pel nom, i la resta dels seus dies va passar a dir-me “Xalet”; a ma germana, “Calafell”. No sé què en pensaria, dels números actuals (a primera vista no sembla que la cosa hagi variat gaire) a propòsit de la mateixa qüestió, aproximadament 8.000 euros de mitjana, 670 mensuals a l’Espanya que va veure’m créixer. L’informe, cortesia de l’ONG Save the Children, ha considerat diverses dimensions, atenent també als canvis en les despeses en funció de la franja d’edat i el sexe dels causants de la ruïna domèstica. Crida l’atenció, entre moltes altres dades, que des del 2018, data d’aparició de l’últim estudi centrat en aquesta matèria, l’augment del dispendi sigui de prop d’un 15%, el que suposa 85 xapes de pujada; o que, segons la comunitat autònoma de què es tracti, el diferencial pugui assolir un 30%, en alguns casos. Ara mateix, els capítols que més fustiguen l’economia parental són menjar, oci i joguines i, naturalment, les estrelles de la vetllada, l’electricitat i el gas. Resumint, allò que més s’encareix és el que garantiria un bon desenvolupament físic i psicològic dels infants, o el seu benestar pel que fa a una vida digna en una llar mínimament còmoda i agradable. Sense anar més lluny, a casa la fruita ni l’olorem. Perquè us en feu una idea, la darrera síndria que vam tastar no era de Cal Paco, el dels queviures, sinó d’El Rulas, el camell del barri.
Aquests gairebé 700 euros  contrasten amb el salari mínim a l’estat espanyol, xifrat en 1.050, una proporció que impedeix a milers de progenitors cuidar la canalla com caldria. Veiem, però, un túnel al final de la llum: un report de la Universitat de Purdue calcula que el sou ideal per a viure de manera folgada és d’uns 60.000 anuals, i ja em quedo més tranquil, ara que sabem cap a on tirar. Mentre hi arribem, els nens de casa col·laboren de manera activa a retallar en desemborsaments innecessaris. Els nostres Apartament i Altafulla són un sol. 

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte