Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EAranda

Elena Aranda

Assessora literària

 

 

Un armari de tres portes




El meu armari té tres portes. Una per a les maletes, l’altra per a les bosses i la que queda més a prop de la sortida, per a les motxilles. Algú, que no és gaire amic meu, va dir que això és un despropòsit absolut. Sospito que ell en sap poc, de com combinen els accessoris mòbils d’emmagatzemament amb la variabilitat de les estacions emocionals. Abans, potser, li hauria d’explicar que tantes portes d’armari tinc com maneres de llevar-me al matí. 

Hi ha la categoria confusa. Més que sentir-la, m’assalta i trigo un temps, cada vegada més anguniós, a situar-me. M’obliga a no sortir del llit fins que el radar de la memòria s’activa i m’empeny cap a la maleta d’emergència i el seu contingut. Acaricio amb les puntes dels dits la col·lecció d’objectes atresorats al llarg del temps fins que la boira de tardor que s’ha aixecat dins meu s’acaba de dissipar.

Per les matinades insòlitament transparents que permeten albirar, rere la cadena muntanyosa, un horitzó, recorro a la bossa plena de túpers i cupons de restaurant que reservo per als dies que surto a menjar-me el món i omplir la nevera amb les sobres.

La resta de matins ingràvids, la motxilla de tela resistent amb els complements de feina es transforma en una oficina mòbil que només reviso quan coincideixo amb el típic psicòleg que no s’hi pot estar, de recórrer a la gastada metàfora de les motxilles carregades de pedres que són la vida. 

A casa la buido. I desenes de testimonis silenciosos s’alliberen i resplendeixen sobre el meu llit. El tovalló de paper de la cafeteria on em vas convidar a una llimonada, un sobre de sucre del cafè que vam prendre després de compartir una ració de patates, l’etiqueta de la beguda sense gluten amb què vam brindar protegides del sol per una carpa, una còpia impresa d’un document que totes dues sabem que aviat tornaré a extraviar, l’ampolla d’aigua a mig consumir que van oferir amb les crispetes al petit cinema on vam celebrar el teu aniversari, el programa amb el repertori del teu últim concert, el tiquet de la crêpe de xocolata que vas menjar a la sortida del primer dia d’escola...

De pedres, cap. 

Obro la porta de l’armari de les maletes i trasllado aquests petits tresors dins la d’emergències. Que no m’atrapi desprevinguda la propera broma matinera de tardor que s’aixequi dins meu, com diria Tranströmer, amb el cel a mig fer.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic