La FNAC (Fédération Nationale d’Achat des Cadres) ha arribat a Andorra, la van presentar en societat el passat dijous 28 de juliol amb la presència de la flor i nata de la societat andorrana. Jo hi era, evidentment, i ha arribat amb la idea de ser un referent cultural al país.

Segons el meu parer, la FNAC a Andorra arriba tard, com a mínim vint anys tard. Jo, com molts d’altres de ben segur, ens hem fet un fart de baixar a Barcelona a buscar discs que al país no arribaven per la raó que fos. Al país som una bona colla els vinilòfils i melòmans col·leccionistes que saciàvem la nostra set a les botigues clàssiques del país com el Transbord, el Tonet de la Música i la mítica botiga de discs Swing, o a la llegendària secció de discs de Pyrénées, que havia estat una de les millors del país; però molt sovint no hi havia el que buscaves, els distribuïdors van començar a deixar de portar algunes coses, internet va aparèixer, i amb ella el comerç electrònic, els comerciants s’arriscaven cada vegada menys amb el gènere demanat i Andorra, que anys enrere havia estat la Meca dels discs, amb tot de pelegrins que pujaven de Catalunya i Espanya, va anar perdent manxa fins a convertir-se en un desert erm; primer van des­aparèixer els vinils i ens van deixar només amb l’opció de comprar els escarransits cedés, i després van anar desapareixent botigues senceres, un drama...

D’aquí la fal·lera dels que ens agrada comprar música d’anar fora d’Andorra, en peregrinació, al carrer Tallers, també en una terrible i constant recessió, i a la FNAC. Mirant la web de la FNAC he vist una interessant cronologia que marca l’inici de la societat l’any 1954, tres anys més tard obriria la primera botiga d’àudio, foto i cine, amb la progressiva ampliació de les seccions, com la de discs, que data del 1961.

Una de les característiques de les botigues FNAC és el fòrum, un espai obert al públic i destinat a presentacions de caràcter cultural; el van incorporar l’any 1974.

Us puc assegurar que tocar a la FNAC de Barcelona és molt difícil, la majoria de vegades que hem volgut presentar-hi un disc, amb qualsevol de les formacions en les quals he estat, hem rebut una negativa i només ho hem aconseguit un parell de cops. És molt complicat poder presentar un disc a la FNAC; has de reunir una sèrie de característiques com a banda que moltes vegades costen de complir. Segons sembla, això la FNAC d’Andorra vol resoldre-ho i s’ha posat en contacte amb les bandes del país i ens ha ofert el seu fòrum perquè hi puguem fer les nostres actuacions i presentacions; a més s’han proposat tenir una secció de música andorrana a les seves estanteries.

En fi, que la FNAC ha vingut carregada de bones intencions i amb ganes de fer les coses bé. Ara el temps dirà quina acollida tindrà entre els compradors de cultura del país i com afectarà aquesta nouvinguda als comerços culturals establerts al país des de fa molt temps.