Un banc andorrà, en fallida (segons el Govern)

Un alt càrrec de Govern va comunicar davant del Consell General que els bons emesos al 2016 per un banc andorrà tindrien un valor de mercat de tan sols el 10% del seu valor nominal, fet que significaria que el banc només tindria capacitat per retornar el 10% del seu deute i, consegüentment, estaria en fallida tècnica. 
Però encara és pitjor. Segons Govern, ningú volia recomprar el deute d’aquest banc i sols els propis socis dels banc haurien estat disposats a comprar aquests bons pel 18% del valor nominal. Un discurs que només és compatible amb la fallida tècnica del banc.
El banc és Vall Banc, l’alt càrrec de Govern és Albert Hinojosa, president de l’AREB, i el soci que ha comprat el deute és JC Flowers. El mercat internacional no s’ha cregut la versió de Govern. Si se l’hagués cregut, haguessin tallat immediatament les targetes de crèdit i les línies financeres internacionals a Vall Banc. I no ho han fet. Sap per què, Sr. Hinojosa? Perquè qualsevol financer sap que els bons amb un import nominal de 70 milions d’euros que vostè va emetre quan controlava Vall Banc són el més semblant a diners del Monopoly. Mai no han tingut cap valor.
Estimat lector, li presento les condicions dels bons que Vall Banc, sota control de l’AREB, va emetre al 2016 i digui’m vostè quants diners de la seva butxaca hi invertiria:
–El  deute és perpetu, sense data de retorn dels diners invertits.
–L’interès és del 4% anual però Vall Banc el pot pagar, o no pagar, de manera totalment discrecional. De fet, Vall Banc no ha pagat cap interès.
–Vall Banc no té cap obligació de retornar els diners de la inversió. Vall Banc sols té l’obligació de convertir aquests bons en accions de Vall Banc si es compleixen un seguit de condicions que serien pràcticament impossibles. I si  Vall Banc convertís aquests bons en accions, encara seria pitjor per a vostè perquè Vall banc consideraria que el 98,5% dels diners que vostè hauria invertit serien prima d’emissió. De manera que només li donarien accions per un valor de  l’1,5% dels diners que vostè hauria invertit.
Segur que no posaria un euro de la seva butxaca en aquests bons convertibles contingents (CoCo’s).El seu valor de mercat sempre ha estat pràcticament nul i, de fet, no existeix cap emissió de CoCo’s en el mercat lliure amb aquestes condicions.
El problema no és que avui els bons de Vall Banc no valguin res. El problema és que mai no han valgut res. Pensi que al 2016 l’AREB va valorar arbitràriament aquests bons CoCo’s per 70 milions i que els va utilitzar com a moneda per comprar actius de veritat de BPA per un import de més de 70 milions d’euros i va crear així un important forat a la butxaca dels clients d’un banc andorrà. Qualsevol expert financer determinarà que quan l’AREB va fer l’emissió de 70 milions de bons CoCo’s, aquests bons no valien res i l’AREB hauria fet una operació que la justícia hauria de determinar si és frau, corrupció, incompetència manifesta o si les resolucions bancàries de Toni Martí serveixen per regalar fortunes. Si vostè pensa que ningú treu profit de l’operació que he descrit... per molts anys!
La societat cooperativa Raiffeisen.ad va posar el 2016 una demanda de nul·litat contra la resolució del 21 d’abril del 2016 de l’AREB per la qual es va fer el disbarat d’aquesta emissió de CoCo’s i molts d’altres. La demanda està motivada amb una desena llarga de motius de nul·litat evidents per a qualsevol expert financer. La justícia va decidir que no estàvem legitimats. Vam fer recurs i res. Resulta que a Andorra una entitat que ha presentat una oferta en ferm 300 milions d’euros superior a la de JC Flowers no està legitimada per actuar contra una resolució amb disbarats flagrants. 
Ara els clients a qui l’AREB ha fet un forat de desenes de milions amb aquests CoCo’s sense valor volen justícia. El fiscal no hi veu indicis de criminalitat i Andorra s’ha convertit en la riota del mercat internacional. 
Els inversors fugen d’Andorra perquè DA tira pel dret, surti el disbarat que surti. El problema d’Andorra no és l’avortament, ni la Unió Europea ni qualsevol altre de l’agenda política. El problema és la toxicitat del monopoli de poder absolut de DA a les nostres institucions. El problema és que la separació de poders ha desaparegut, i DA legitima el que calgui.
Els creixents disbarats que surten a la llum ens obliguen a acceptar que Andorra només es pot salvar amb un  front comú de totes les forces polítiques i socials per alliberar les nostres institucions de la toxicitat de DA.