Un bon empatx de prohibicions

Viure en comunitat té les seves dificultats, és cert. Cal paciència, cedir sovint, ser flexible, però també ser respectuós amb la resta. Tot i així som éssers socials i, malgrat els desavantatges i els eventuals problemes, preferim estar en companyia que no pas aïllats. És per això que els conflictes que en aquest marc sorgeixen han de ser resolts. Ens hem de posar d’acord en les nostres accions quotidianes i cercar solucions quan calgui. Amb aquest objectiu, Estats i institucions diverses s’han anat dotant al llarg del temps de normatives, algunes més afortunades que d’altres. D’aquesta manera, arreu, s’han redactat textos legals que sota l’argument de la convivència amaguen pretensions menys benintencionades (com ara la persecució o estigmatització de la pobresa, la limitació de l’espontaneïtat i el control de la població i la llibertat d’aquesta). Les nostres institucions també s’han proveït d’aquests mecanismes. Precisament aquesta setmana entrava en vigor l’Ordinació de convivència ciutadana del Comú d’Andorra la Vella, una normativa que recull antics textos i incorpora noves necessitats. Al costat de les sancions per no ruixar els orins dels gossos també hi ha prohibida la mendicitat, la distribució de fulls volants sense autorització del Comú, els estenedors, lligar bicicletes al mobiliari urbà o espolsar catifes al carrer. Prohibicions i prohibicions. Prohibicions que donen resposta als nostres moments malhumorats en què ens molesta el soroll de la màquina escombradora, el lloro dels veïns que canta o simplement la noia del primer quarta que riu.