Un Borbó i “dos cares”

Després d’anys i panys, de segles i segles, finalment un rei d’Espanya he visitat el nostre país. No ha pas sigut una visita oficial, com s’ha dit, sinó una visita de cortesia, efectuada en el marc de la Cimera Iberoamericana, com és de costum en el cap d’Estat en totes les ocasions que se’n celebra una.
Sempre és d’agrair que l’estada de personalitats cabdals i eminents s’estengui més enllà d’algunes hores, i en aquesta ocasió el rei Felip i la seva muller van pernoctar una nit al país.
En les relacions internacionals, amb reunions i encontres personals, directes, es fa més fàcil i agradable departir, enraonar i comprendre’s, dialogar tot fent coneixença dels interlocutors en la curta distància. Dialogar per entendre’s mútuament i descobrir noves maneres de fer i de ser, tot relativitzant prejudicis sense fonament i arbitrarietats preconcebudes, escoltant l’altre i, alhora,  descobrint valors i tarannàs mai imaginats o una idiosincràsia insospitada.
Felip de Borbó i Grècia, cap d’Estat del Regne d’Espanya, va poder percebre, in situ, la realitat del país i conèixer de primera mà les màximes autoritats que regeixen el destí del Principat d’Andorra.
Una ocasió excepcional per sensibilitzar el visitant i apropar-lo a la realitat política, als trets socials distintius i a les especificitats econòmiques, així com fer-li descobrir la nostra cultura, part de la nostra llarga història i l’autenticitat d’un país veí i tan desconegut.
Ses majestats es van enlairar, camí del palau de la Zarzuela, després d’assistir a un àpat servit a Casa Rossell, d’una visita a la Casa d’Areny-Plandolit i d’una passejada pel poble d’Ordino.
Tot just arribats, van poder gaudir d’un programa televisiu, anomenat Equipo de investigación, intitulat: Andorra, la dos caras, emès pel canal La Sexta (una emissió que havien anunciat per al divendres anterior i que van suspendre sense cap explicació, segurament que per raó de la visita reial al Principat.)
Un enfocament forçat que contraposa l’opulència d’alguns amb la precarietat d’altres, en un país que presenten, d’esbiaixada, desordenadament i sense lògica, amb el propòsit de denunciar la situació de youtubers/influencers fugits d’Espanya amb l’afany de no pagar els impostos desmesurats i denunciar, de passada, la baixa tributació aplicada a Andorra. “Amb una pedra, matar dos pardals”. Un reportatge tenyit d’improvisació i mancat d’imparcialitat, amb mitges veritats i oblits imperdonables, que s’apropava a la denigració. “Calumnia que alguna cosa queda”.
Quin desfici, a mode d’assetjament en tota regla, tintat de taques de gelosia, d’enveja i, potser, d’una mica de condemna. Nosaltres, d’això, en diem tenir fred de peus.
Fa més de tres mesos que un parell de mitjans televisius espanyols metrallen fins a la sacietat i amb histerisme el fet que catorze o quinze xicots, amb molts seguidors a les xarxes, hagin vingut a residir al nostre país, i de retruc aprofiten l’ocasió per criticar i menystenir la nostra sobirania, arribant a l’extrem d’asseverar que Andorra és un “paradís fiscal”. Quanta ignorància, si no és, senzillament, malevolència.
S’han escarrassat a amplificar nimietats i estigmatitzar el comportament de joves que saben fer valer el seu talent de comunicadors, incriminant-los per un delicte que no existeix, ja que cadascú viu i resideix on desitja fer-ho i on li rota. I paral·lelament, els andorrans ens he vist també involucrats i implicats en aquesta pretesa il·legitimitat. No és pas estrany que un programa d’aqueixa mena, que acostuma a tractar temes de gàngsters, traficants de tota mena i delinqüents, no hagi sabut enfrontar el tema del qual parlem.
En tot cas, és més fàcil i senzill, per a ells, bescantar un petit país que no ha pretès mai crear problemes, que encarar-se amb la colònia britànica de Gibraltar, les illes del Canal, la City de Londres, Irlanda, els Països Baixos, Àustria, Luxemburg i destins offshore, tots ben preuats i valorats per grans empresaris i industrials espanyols, acabalats i multimilionaris. És més amanós dedicar-se a malmetre i provar de trepitjar un microestat com el nostre. 
Doncs, conclouré amb les paraules d’un dels influencers que ha emigrat cap a Andorra, com els altres als quals hem rebut amb satisfacció, benvinguts com tots aquells altres espanyols que hi han arribat buscant feina i un millor benestar. Inclosos els milers de refugiats que van acudir, fugint la repressió de la dictadura.
El youtuber The Grefg fa més de quatre anys que viu entre nosaltres, i aquest mes han omplert la portada de la revista Forbes. Hi ha declarat: “Andorra m’ha aportat un estil de vida que no canviaria”. Doncs, ho celebrem.
I també ens congratulem per la immensa i extraordinària campanya publicitària (gratuïta), que a desgrat i sense sospitar-ho, ens han fet els mitjans espanyols que tant han insistit en la culpabilització, directament o indirecta. Gràcies moltes, per tot.
I si això us ha sorprès o xocat, us ha enutjat o enfurismat, doncs us dic, sense cap mirament: “Foteu-me el nas a la butxaca!”.