Us he d’assegurar que ben poca cosa en sabia del personatge fins que un dia l’amic Javier Galindo Llangort el va reconèixer mentre identificàvem les persones que sortien en una fotografia vella que havia de sortir publicada al llibre Memòria gràfica de la Seu d’Urgell, editat per Efadós.

En la fotografia, datada del 1913, es veu l’altar d’una missa de campanya possiblement oficiada al passeig de la Seu d’Urgell amb una imatge frontal en primer terme del bisbe i príncep d’Andorra, Joan Benlloch i Vivó. La figura coronada de la mare de Déu de Montserrat, que es venerava a la catedral i que avui podem contemplar al museu diocesà, presidia aquell acte religiós i militar conjuntament amb la bandera del sometent de la ciutat. La Moreneta és la patrona del sometent. 

El sometent era aquella antiga milícia de mobilització d’urgència que s’estenia per tota la geografia de Catalunya i Andorra i que va ser implantat infructuosament a tot Espanya durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Molts republicans i revolucionaris veien en el sometent una institució conservadora i altra gent hi trobava la permanència d’una secularitat que admiraven amb cert esperit romàntic.

A la dreta de la imatge veiem la seva bandera i en primer terme, amb una medalla a la solapa, el seu caporal, Martí Bordes Guiem. L’escena s’avé amb el tarannà del bisbe Benlloch, que en els anys del seu episcopat va accelerar la dinàmica vida cultural de la Seu amb audicions d’òpera, obres de teatre, concerts de música clàssica i festivitats de tota mena, com les Festes Calassàncies, que van comptar durant una setmana amb la participació d’una banda de música valenciana i castells de focs totes les nits.
A la imatge hi destaca un veterà militar, amb el pit ple de medalles, que Galindo va identificar: “És el general Valeriano Weyler Nicolau, el de la guerra de Cuba!”

Weyler (1838-1930) era el general mallorquí que va substituir Arsenio Martínez-Campos com a capità general de Cuba durant la guerra del 1895-1898. Mentre que Martínez-Campos era un home d’aptituds negociadores, Weyler, també liberal, encarnava un esperit d’enfrontament tàctic que va fracassar. Una de les seves tàctiques contra la guerrilla independentista va consistir en l’internament de la població rural cubana dins de pobles tancats com camps de concentració que aviat es van convertir en un niu d’epidèmies.

Després de la derrota va exercir el càrrec de capità general de Catalunya, on el 1909 va haver de fer front a les protestes antimilitaristes que desembocaren en la Setmana Tràgica, coneguda per la crema de convents per part de la població que protestava i la posterior repressió que hi exercí.

El Jesús, el germà del Javier, em va comentar que fa molts anys un avi, el Paco Peremarch Puig, conegut guàrdia forestal que de jove havia fet de vailet al palau episcopal, va servir per al general el cafè “frío y sin asúcar” que li va demanar.