Un castell a Canillo al segle IX

En articles publicats en mesos anteriors en aquest diari donava a conèixer un document del 1469 on es provava a través d’una acta de compravenda  l’existència d’un castell a Canillo. 
No tenim cap document que faci referència a la seva construcció, però les aportacions d’en Quim Valera sobre el poder del comte Arnau Mir de Tost al llarg de tot el comtat d’Urgell i les seves relacions amb els primers comtes d’Urgell independents són fonamentals per poder aproximar una data a la construcció del castell de Canillo cap al segle XI.
En el seu article del 8 d’agost del 2021 Valera afirma que el castell de Canillo era la possessió més septentrional dels dominis d’Arnau Mir de Tost. El primer comte d’Urgell de la dinastia del casal d’Urgell, Ermengol I (973-1010), degué tenir poca relació amb el comte Arnau Mir de Tost, per l’edat, i per tant, es pot descartar que el castell s’hagués pogut construir abans del 1010. Arnau Mir hauria nascut als voltants de l’any 1000.
És molt probable que el castell de Canillo s’hagués construït durant els dominis dels comtes d’Urgell Ermengol II, dit el Pelegrí,  (1009-1038) i d’Ermengol III, dit el de Barbastre (1038-1066).  Arnau Mir de Tost, conegut com el Cid de les Terres de Lleida, fou decisiu per a la consolidació i ampliació del comtat d’Urgell en especial cap al sud. El Castell de Canillo fou la fortificació vigilant de la frontera nord del comtat i protector de la parròquia de Canillo. Més enllà de Caselles, les valls d’Andorra no eren poblades. Per tant, Arnau Mir de Tost hauria fet construir el castell de Canillo en un lloc estratègic, probablement entre el 1009 i el 1066, any en què morí el comte d’Urgell Ermengol III.
En un document del 4 d’agost del 1046 conservat a l’arxiu capitular d’Urgell es descriu un inventari de les possessions (parròquies i castells) que Arnau Mir de Tost posseïa en feu de l’església d’Urgell. Dins de les Valls d’Andorra, l’única parròquia que s’esmenta és la de Canillo. No hi ha esment del castell, perquè probablement era una possessió pròpia del comte i no es trobava com a feu de l’església d’Urgell, com sí que passava amb altres castells.
El més probable és que Arnau Mir fes construir el castell de Canillo sota el govern d’Ermengol II per consolidar la frontera nord, per tant entre el 1017 i el 1038, ja que amb el comte Ermengol III, l’Arnau Mir estava molt centrat a expandir el comtat d’Urgell cap al sud, cap a la Noguera i cap al Pallars Jussà i va aplegar un bell patrimoni amb més de 30 castells i un nombre elevadíssim de parròquies. L’interès per les terres del sud del comtat més que per les del nord pot explicar per què Arnau Mir de Tost va cedir el castell i la parròquia de Canillo a Santa Maria d’Urgell a la fi de la seva vida, abans de morir l’any 1072. 
L’any 1133 els comtes d’Urgell van cedir als bisbes d’Urgell tots els seus dominis a les Valls d’Andorra. La zona nord del comtat d’Urgell passava a ser episcopal, i aquí començava una altra història d’Andorra.