Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Sánchez

Carles Sánchez

Estudis Literaris

 

 

Un cert corrent inspirador




Una de les tasques dels qui ens dediquem a l’estudi de la literatura –tot i que no pugui fer-ho professionalment, ja que aquesta fal·lera nostra no gaudeix de gaire patrocini– és la de relligar. I hom es preguntarà què carai relliguen els historiadors, els crítics i els teòrics de la literatura –i els comparatistes, no els oblidem. La resposta és ben fàcil: relliguem les obres en el temps i en l’espai. Viatgem a través d’aquestes dimensions i trobem les coincidències, les diferències, les rutes i els miralls, els miratges i els mites, les raons i els enfrontaments. I de vegades imaginem, és cert, però és un exercici més literari que teòric, tot i que l’un sense l’altre són poc o res. Un d’aquests descobriments fruit de la navegació –i que espero no sigui imaginat– és el que suggereixo avui.  
A l’Andorra d’ahir i a la d’avui la natura –com a concepte, com a tot allò que no és fruit de la mà de l’home, com a realitat externa que alhora assimilem, modelem i transformem– és un fenomen patent i evident, present en les nostres vides en aixecar només una mica la vista. Allà hi trobem la muntanya, que viu amb nosaltres i en nosaltres per poc que la visitem; en realitat, hi som. No és tan evident la reflexió sobre el que això implica. No ho ha estat històricament –a excepció potser de la cèlebre Màxima 46 del Manual Digest relativa al manteniment dels camins– i només amb l’arribada de la modernitat la qüestió ha crescut dins les ments de la contrada. Una cosa, d’altra banda, perfectament normal. 
Un dels darrers exemples és el d’Arnau Orobitg amb el poemari Distàncies, del 2016. És cert: no és el primer ni serà l’últim en cantar la natura des d’Andorra i, és cert:  tinc el plaer de conèixer personalment l’autor. Però vull descartar aquestes evidències per centrar-me en els seus poemes i, en concret, en un: L’asfalt. Amb aquest títol crec que la connexió amb allò que he dit més amunt es fa explícita. Aquest és un poema contra la velocitat i contra la carretera. Contra la modernitat en certa manera –“La gran fe positiva, de vitalisme asfàltic”, resa el quart vers. “El profund avorriment de la pressa” que qui més qui menys coneix, atès que en realitat tothom sabria –íntimament, tot i que no ho vulgui reconèixer o que es resigni perquè creu que aquesta és l’única de les vides possibles–, tothom sabria, deia, que la nostra vida quotidiana és un tipus de bogeria administrada.
 I d’aquesta bogeria en volia fugir Isabelle Sandy en la seva faceta lírica, que podem conèixer a Sauvageries, el seu poemari de 1924. S’ha de tenir en compte que l’any anterior havia publicat Andorra ou les hommes d’airain, la qual cosa converteix en versemblant pensar que fos escrit en l’estela de la seva novel·la. I d’aquest poemari m’agradaria fixar-me en La fuite, i en la primera estrofa del poema: “Hommes contemporains, jours de ce siècle étrange / Qui vous suivez comme de vagues en fureur, / Et que domine un glaive nu d’archange, / C’est de vous qui j’ai peur”. La fugida de Sandy és cap a l’antiguitat, ja que qui parla en aquells versos no tolera viure un minut més en aquest segle.  La d’Orobitg és la constatació que l’asfalt és portaveu i creador de misèria –“Voraç misèria / de tant i més asfalt / i avorriment”. I així, amb noranta-dos anys de diferència, ambdós composen des de l’atalaia lírica la seva visió de l’assumpte, la seva reflexió sobre la natura, la modernitat i la nostra gens particular forma de fer.
La meva intuïció primera –que és la que m’ha dut a interessar-me per la qüestió i a redactar aquestes línies– és que Sandy i Orobitg no estan sols en les seva poesia i que existeix una certa corrent inspiradora que recorre les arts i les lletres d’Andorra i que és fruit i reflexió de la forma en què habitem aquests paratges. Més endavant tractaré de fer-vos partícips d’allò que he trobat en aquest viatge.  

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic