Cada vegada més, les empreses fan servir la Intel·ligència Artificial (IA) per als seus estudis de mercat, per elaborar les seves webs, per redactar informes o per automatitzar determinades tasques. Això no és cap novetat. Però, si no sabem què ha fet una persona i què ha fet una màquina, és evident que això comportarà una desconfiança creixent entre empreses, i si no volem que les relacions entre elles s'acabin erosionant, les organitzacions hauran de fer un pas més: dotar-se d'un codi ètic sobre l'ús de la IA i fer-lo públic. Un document senzill que expliqui, de manera transparent, per a què la fan servir i com.
Aquest codi pot tenir diferents nivells d'exigència, però n'hi ha quatre que em semblen imprescindibles. El primer és reconèixer si les tasques que fa la IA estan supervisades per una persona o no. El segon, ser absolutament transparent sobre quin material ha generat la IA i quin no. El tercer, explicar a quines dades té accés i garantir que no treballa amb informació personal o sensible sense proteccions adequades. I el quart, deixar clar qui en respon: la responsabilitat final ha de ser sempre d'una persona o d'una organització, mai de l'algoritme, i qualsevol client ha de saber a qui adreçar-se si detecta un error.
Aquesta reflexió enllaça molt bé amb la nova plataforma digital que hem llançat a la Federació Andorrana d'Atletisme. D'una banda, és el nostre aparador: un portal que dona a conèixer tota l'activitat de la Federació, amb les notícies, les millors marques, els rècords, les darreres competicions i les imatges més recents. De l'altra, és l'eina de treball diari del nostre equip, que hi gestiona les llicències, les inscripcions a les competicions i els resultats en temps real. I és una plataforma viva, en evolució contínua.
L'hem desenvolupat íntegrament amb el suport de Claude Code, una eina de programació basada en IA. Però la IA no ho ha fet tot sola: el coneixement de l'atletisme, el criteri metodològic i les decisions sobre què calia construir i com les hem aportat nosaltres. El resultat són centenars de milers de línies de codi escrites en poc més de tres o quatre mesos, amb la feina d'una sola persona i una subscripció a l'eina. Per la via tradicional, hauríem trigat més del doble de temps i hauríem hagut de contractar un servei de manteniment permanent.
La plataforma no només s'ha construït amb IA, sinó que també fa servir aquesta tecnologia per al seu funcionament diari. Dos agents hi treballen de manera contínua. El primer fa funcions de community manager i elabora les notícies a partir dels resultats de les competicions. El segon rastreja internet a la recerca dels resultats dels nostres atletes a les competicions de tot el món i, un cop els troba, analitza si les seves marques suposen un nou rècord d'Andorra.
Són sistemes amb tasques molt concretes i senzilles, res d'activitats complexes. Això ens permet veure ràpidament què fan bé i què no, i corregir-ne el comportament al moment.
I aquí és on apliquem el codi que defensava al principi. Els nostres agents no són 100% autònoms. Podrien ser-ho, però no ho hem volgut: tot el que fan ho revisa i ho valida algú de l'equip. Cap notícia es publica sense que una persona la llegeixi, i cap rècord es dona per bo sense que algú el comprovi. A més, els agents no tenen accés a informació sensible: treballen només amb dades públiques o amb la informació que nosaltres els facilitem.
A la FAA ho diem obertament: fem servir la IA, hem identificat els dos agents que tenim i expliquem per a què els utilitzem. La IA ens ha permès disposar d’un portal que amb el nostre pressupost no hauríem pogut pagar ni gestionar. La tecnologia ens ha resolt la part tècnica, però el criteri continua sent humà.
I així ha de continuar.